Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Carta al meu net: "Llegir els articles d'Espinàs és com parlar amb l'avi"

Josep Maria Espinàs y su hija Olga, en su casa, en abril del 2016.

Josep Maria Espinàs y su hija Olga, en su casa, en abril del 2016. / JULIO CARBÓ

Bon dia, Marc. Avui llegeixo la columna de l'Espinàs a EL PERIÓDICO i reflexiona sobre la vellesa als seus 93 anys. És un home prolífic, metòdic que ha escrit un centenar de llibres i uns onze mil articles. Avui reflexiona sobre el fet de sobrepassar la mitjana d'edat, de veure com molts de la seva generació ja no hi són i posa en dubte que els seus escrits puguin mantenir interès a tres generacions diferents.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Te'n parlo perquè quan siguis gran i t'aficionis a la lectura t'interessis per aquest senyor. Sempre que obro el diari on escriu, busco la seva columna. És com parlar amb l'avi de casa, que té molta vida viscuda, i molt solatge. Aquest pòsit que hi ha al fons de cada persona es nota, i si n'hi ha un bon gruix, apropa-t'hi que segur que en trauràs profit. Sé que ell s'asseu davant de l'Olivetti i comença a teclejar com jo ho faig damunt del teclat mentre omplo la pàgina de Word que visualitzo a la meva pantalla.

Escriure per a mi és un exercici mental, m'ajuda a posar en ordre pensaments que de forma verbal no em sortirien amb la fluïdesa desitjada. Un pot parlar de qualsevol cosa, però aconseguir fer-se escoltar mereix un nivell discursiu que no tothom té. Per mi, trobar-me amb la pàgina en blanc i el marcador del cursor parpellejant, esperant que jo el faci córrer, em dóna ales. Per raons laborals i familiars, passo moltes hores sol i aquesta és una manera de comunicar-me. Potser ningú em llegirà, però a mi em serveix per ordenar-me i pensar.

Avui he vist l'Espinàs cansat, agafat a la sana rutina d'escriure la columna del diari, sempre realista, i conscient que és dels pocs que l'atzar ha premiat amb uns anys extra. Estimat Marc, si quan siguis gran tens per sort l'afició a la lectura, i un dia t'interesses per conèixer qui va ser el Sr. Espinàs, t'adonaràs que hi tens molt a aprendre.

El teu avi Toni.

Participaciones de loslectores

Másdebates