"El canvi global comença per canviar petites coses quotidianes de cada dia"

La distància és un concepte de geografia i un factor destacat en facetes diverses entre sí com l’astronomia i la solidaritat. Des de l’astronomia es fan lloables tasques per comprendre l’Univers del que formem part i es pot retreure com es gasten milions de diners en fer cerques a fora i ben lluny mentre es descuida la comprensió, coneixements i protecció del nostre propi planeta i tots els seus habitants, tot i que una cosa no treu l’altra.

Per una altra banda, la solidaritat és un noble sentiment humà però sol ser selectiva, ja que prou gent és solidària amb causes llunyanes com el cas de la Flotilla (potser per més ‘comoditat’), però poc o gens amb les locals (habitatge, precarietat laboral, pagesia, natura...) descuidant el patiment de persones i animals a prop de casa, a més d’haver altres causes llunyanes ‘incomprensiblement’ deixades de banda (la situació de les dones a l’Afganistan, l’assassinat de cristians a Nigèria...), sent potser objecte digne d’estudi, tot i que aquí tampoc una cosa no treu l’altra, que no hi ha l’obligació d’escollir una o altra opció, i a pesar que de vegades la solidaritat és una disfressa rendibilitzada per alguns sectors per diversos motius.

Si a la pel·lícula 'Buscant al sr. Goodbar' l’actriu Diane Keaton interpretava una professora de nens sordmuts, soltera i sense fills, recriminada pel seu autoritari pare per voler ‘donar nova vida als nens sordmuts però no donar-la als seus propis fills’, la recentment finada Jane Goodall, biòloga i defensora de la natura i els animals, defensava una visió local de la solidaritat, la voluntat de canviar primer allò més proper. Però aquesta és una de les tantes contradiccions humanes que no ens permet entendre que el canvi global comença per canviar petites coses quotidianes i properes de cada dia: treball de formigues, formant un tot.