"Estic cansada que em diguin com he de ser, què he de fer i com he de viure"

Ens han venut que hem de ser perfectes. Des de l’escola fins a les xarxes socials ens hi empenyen: notes impecables, cossos normatius, actituds sempre positives. Però no. No som perfectes, ni volem ser-ho.

Vivim en una societat que predica la millora constant, però que sovint confon créixer amb rendir. Cada vegada que algú ens diu que hem de canviar, no sabem si ho fa per ajudar o per jutjar. I és normal: estem envoltats de discursos que no ens permeten equivocar-nos, que ens corregeixen sense escoltar-nos.

A les aules, per exemple, es parla molt de fomentar l’esperit crític, però els alumnes que qüestionen el sistema són titllats de conflictius. A la feina, es parla de 'feedback' constructiu, però sovint només serveix per imposar una manera única de fer. I a les xarxes, qualsevol error es castiga amb humiliació pública. Com podem créixer, així?

Jo detesto les correccions que no parteixen del respecte. Estic farta que se’ns demani canviar per encaixar, per agradar, per complaure. Estic cansada que em diguin com he de ser, què he de fer, com he de viure.

Reivindico el dret a no ser perfecta. El dret a aprendre sense ser jutjada, a créixer des de la llibertat, a ser escoltada abans de ser corregida. Reivindico una societat que ens permeti ser humans, no màquines de complir expectatives.