"El populisme s’alimenta del malestar i de la desconfiança envers les institucions"

En els darrers anys, hem vist com els discursos populistes han anat guanyant espai a la política, tant a escala estatal com catalana. Partits com Vox o Aliança Catalana representen dues cares d’un mateix fenomen: la simplificació de problemes complexos mitjançant missatges contundents i emocions fortes. El populisme s’alimenta del malestar i de la desconfiança envers les institucions.

Davant d’una societat cansada de promeses incomplertes i d’una política sovint allunyada de la realitat quotidiana, aquests moviments ofereixen respostes fàcils i culpables clars. El risc és que, en aquesta cerca de certeses, es debiliti el debat democràtic i s’imposi el relat de la por i del rebuig. Cal reivindicar una política que escolti, però també que argumenti, que expliqui la complexitat sense caure en l’eslògan.

Els reptes socials, econòmics i ambientals que afrontem no es poden resoldre amb consignes simples, sinó amb consens, diàleg i responsabilitat. No es tracta de negar el malestar, sinó de canalitzar-lo cap a propostes constructives. Només així podrem frenar el creixement d’un populisme que, sota l’aparença de proximitat, amaga sovint divisió i simplificació.