"Caldrà forjar un nou renaixement artístic, altrament ens n'anirem en orris..."

Barcelona ha estat un fogar de grans artistes, per la qual cosa hi van proliferar les galeries d'art. A la Rambla de Catalunya s'hi trobaven les prestigioses Sala Vayreda dels Maragall i la Sala Rovira, dedicada als dibuixants i aquarel·listes. A Consell de Cent, la Sala Gaspar que exposà a Picasso, al Passeig de Gràcia hi havia la Syra i La Pinacoteca, i al carrer Petritxol, la Sala Parès -encara existeix- en la que hi exposaren els més grans artistes de Catalunya.

Recordo que als dissabtes a la tarda feien el 'tour' de les exposicions els crítics d'art Joan Cortés de 'La Vanguardia', Alberto del Castillo del 'Diario de Barcelona', Àngel Marsà de 'El Correo Catalán' i Rafael Santos Torroella de 'El Noticiero Universal', els quals, entre ells, les comentaven amb bonhomia i sagacitat. Les seves crítiques eren llegides ferventment pels col·leccionistes i els amants de l'art.

Però amb l'evolució-involució de l'art oficial dels nostres dies -gargots, esoterismes abstractes i instal·lacions- la pluralitat de la crítica d'art tal i com era entesa al segle XX ha deixat d'existir a la premsa diària. Caldrà forjar un nou Renaixement, altrament ens n'anirem en orris...