Cal cuidar d'aquells als qui el capitalisme deixa a la cuneta

A les ciutats dels Estats Units cada vegada hi ha més indigents. San Francisco, New York, Austin... o Detroit i Pitsburg,  dos exemples de ciutats que han fet fallida. En altres temps, eren pròsperes gràcies a la siderúrgia i l'automòbil però, al tancar aquestes indústries han esdevingut ciutats fantasma, amb molts barris despoblats i en ruïna. L'opulència al costat de la misèria més absoluta.

Els Estats Units van ser, o potser encara ho són, el país de les oportunitats, el somni de molts immigrants de millorar la seva vida, d'un futur millor. Però també és la terra del capitalisme més salvatge, del " tant tens, tant vals", i els que no tenen res, res no valen. Sempre n'hi han hagut que s'han quedat tirats a la cuneta, per motius diversos, tant se val.

El fenomen no és nou, i sembla que de cara al futur anirà a més si no es prenen mesures per integrar els que es van quedant al marge d'aquest sistema tecnocapitalista que avança a la velocitat de la llum. Aquí, a la "pròspera" Europa, també hi és, ho podem veure cada vegada més a les grans ciutats. És clar que hi ha entitats que miren de posar-hi pedaços. A casa nostra, Arrels i Càrites en són dos bons exemples; però no n'hi ha prou. Cal que les diferents administracions s'hi impliquin, perquè en la societat del segle XXI no en pot quedar exclòs ningú.