"Bon vent i barca nova a la meva entitat bancària de tota la vida"

Finalment m’he donat de baixa d’una de les entitats bancàries més representatives a Catalunya. Les llargues esperes a la cua de les oficines, atesa per un o com a màxim dos empleats o empleades; la famosa cita prèvia; la falta de paciència observada en alguna de les persones que fan l’atenció personalitzada; el tracte observat envers alguna persona gran; el canvi de lloc de l’oficina, motivada per reestructuracions internes..., fa que aquesta coneguda entitat bancària acabi sent una més, com qualsevol, o potser pitjor.

Això, afegit al darrer canvi en les condicions de manteniment dels dipòsits, m’ha portat a cancel·lar el compte corrent i la darrera llibreta d’estalvis que tenia des de fa més de 30 anys, una llibreta amb un manteniment trimestral de 12 euros que ha passat darrerament als 60 euros trimestrals, o sigui, 240 anuals, per no complir les darreres condicions establertes als dipòsits.

Com que no n’ era coneixedor dels canvis, vaig fer successives peticions al gestor de l’entitat demanant-ne la retrocessió de la quota successives vegades al llarg de quatre mesos. L’entitat va canviar el gestor i novament el mateix, torna a demanar, i així passa el temps i es va cobrant la comissió trimestral. Al final, vaig cancel·lar el compte corrent.

Quedava la llibreta d’estalvis, i aleshores, en aquesta em van aplicar la famosa quota trimestral. En demano la retrocessió al gestor i la resposta és que ni ell ni el director em poden fer la retrocessió dels 60 euros i m’envia una informació sobre les noves condicions. I és aquí quan decideixo acabar la relació amb l’entitat donant de baixa la llibreta d’estalvis.

Al final, doncs: Bon vent i barca nova!