"El barri de Gràcia, en plena pandèmia, un viatge als temps d'abans del covid"

Cada vegada que camino pel carrer Verdi de Gràcia tinc la sensació de viatjar en el temps. En un passat –o futur– sense coronavirus. Els caps de setmana és ple a vessar. Molts grups d'amics beuen cervesa i mengen a fora dels locals on no se'ls permet estar. Són tants, i estan tan a prop els uns dels altres, que semblen un gran grup, una gran festa. Riuen, criden i s'abracen.

El carrer Verdi durant el cap de setmana em recorda les Rambles en època de turistes o el Soho de Londres en plena ebullició. Has d'obrir-te pas per poder passar i es noten les ganes de gresca. Les restriccions comencen a pesar, i la gent comença a passar de les restriccions.

Un altre aspecte que em crida l'atenció és que gairebé ningú porta la mascareta posada. Alguns la duen penjada a l'orella, alguns sota la barbeta. I no puc evitar pensar en els bars i restaurants que no poden obrir de nit encara que es respectin les distàncies, i en les múltiples restriccions dels espectacles culturals.

Potser aquests grups d'amics estarien al teatre o al restaurant si aquests estiguessin oberts. I potser hi hauria distància entre ells i portarien la mascareta.