Barcelona, millor de colors

Cada vegada que l'Ajuntament de la ciutat pren alguna iniciativa per reduir l'ús del vehicle privat a Barcelona i augmentar els espais dedicats als vianants, siguin superilles per vianants, pacificació de carrers o les darreres mesures d'aquest estiu per protegir els entorns escolars, es produeix la protesta encesa de certs sectors empresarials que avui, ben entrat el segle XXI, segueixen entenent el dret a la mobilitat com el dret anar a on vulguin i deixar on vulguin el seu cotxe o moto, sense importar-los la contaminació o el dret, aquest sí, un dret de veritat, a la salut de les persones.

A mi no deixen de recordar-me aquelles protestes de fa uns anys dels que pensaven que qui podia prohibir-los fumar fos on fos, o qui els podia dir quantes copes podien prendre abans d'agafar el cotxe. Però igual que avui això són debats superats, l'aposta per recuperar el carrer per els nens i les nenes, per els vianants i els ciclistes, per el passeig i el joc pot generar resistències, però no té marxa enrere. Només cal preguntar als comerciants del Portal de l'Àngel, del carrer Astúries o Major de Sarrià, als veïns i les veïnes de la superilla del Poblenou o del Mercat de Sant Antoni...

El que col·lapsa la ciutat no són els carrils bici o els VAO, ni aquestes intervencions que hi posen color, sinó la presència de masses cotxes als nostres carrers. I mal que pesi a alguns, aquest és el futur. Un futur amb ciutats més saludables. Un futur cap on s'orienten no només Barcelona sinó la majoria de ciutats europees, algunes de les quals ens porten ja anys d'avantatge. Des d'Àmsterdam a Milà, o des de París a Londres i Estocolm. Les ciutats i Barcelona, també millor de colors.