"Estar de baixa al Departament d'Educació penalitza"

Els docents catalans vam rebre fa uns dies la tradicional carta de final de curs que ens envia cada any el conseller / consellera de torn. La senyora Niubó ens diu que la nostra "és una feina d'un valor incalculable que mereix tot el reconeixement i respecte", que cal continuar treballant per construir "un sistema que valori els seus professionals, que els acompanyi..." i expressa la voluntat de "passar del malestar a les solucions".

He rebut, també del Departament, la resposta a la meva reclamació per no haver percebut en la nòmina del maig el complement específic acordat, que diu així: "les situacions d'incapacitat temporal iniciades amb anterioritat a l'1 de gener de 2026 no tenen dret a percebre aquest increment". Tinc 42 anys de vida laboral, els 12 últims al Departament d'Educació, i al desembre de 2025 vaig patir un ictus que m'ha mantingut allunyada de les aules on, malgrat els entrebancs estructurals, he estat molt feliç i pensava seguir sent-ho al setembre quan em reincorpori.

Ara diguim, senyora Niubó, com compatibilitzo la meva il.lusió amb el cinisme d'una Administració que per una banda em fa la rosca i per una altra em castiga. De veritat creu que així és possible sortir del malestar?