Aturem la guerra lingüística

M'agradaria posar el meu granet de sorra al debat de la matrícula escolar i de l'idioma a seleccionar amb fets reals. Professionalment, he desenvolupat el servei de cap d'estudis durant 6 anys al Col·legi Maristes Montserrat i conec de primera mà el funcionament i les inquietuds de les famílies que volen inscriure els seus fills. Compartiré amb tothom part d'aquesta experiència per veure que tot és més fàcil. Algunes famílies, per qüestions laborals, arribaven a Lleida i es volien matricular a la nostra escola, penseu que fa uns anys vam tenir molta mobilitat de professionals de la banca i a Lleida van arribar famílies de diferents localitats de l'Aragó i València, entre d'altres. A l'hora de formalitzar les matrícules les famílies desconeixedores del sistema d'immersió, expressaven la seva preocupació per l'adaptació dels seus fills a la llengua catalana, una situació del tot raonable. Els explicava que tot el nostre professorat i alumnat era bilingüe amb la qual cosa el seu fill o filla no tindria problemes de comunicació. Els assegurava, per experiència, que en pocs mesos els seus fills aprendrien el català de manera natural. I la veritat és que sempre havia estat així, les famílies al cap del temps m’ho reconeixien.

A més, tots sabem que els resultats de les proves de competències bàsiques sempre ens havien sortit bé en català i també en castellà. Per aquí no ho poden justificar, les proves objectives avalen el sistema d'immersió. Per altra banda, la immersió lingüística ha garantit en anys de migracions que tots, alumnes d'origen africà, asiàtic o d'altres llocs del món, es trobin en una mateixa llengua d'acollida, el català.

Doncs on és el problema? Fa 8 anys vaig estar unes setmanes a Madrid fent formació directiva i educativa. Allí vaig conèixer un company d'Algemesí, al País Valencià, que em va colpir amb el seu testimoni. M'explicava preocupat com en la seva escola que sempre s'havia parlat valencià els havien introduït una línia en llengua castellana uns anys enrere. Eren tres cursos per nivell, dos en català o valencià, i un en castellà. Un corrent polític i poderós del País Valencià va construir el seu discurs en contra de la nostra llengua fent creure a les famílies que el valencià era una llengua sense futur, de poble, provinciana. Que no servia per anar a estudiar a Madrid, ni per triomfar professionalment. L'anticatalanisme va fer la resta. El meu company m'explicava preocupat com en el darrer any s'havia revertit la situació amb la connivència del govern autonòmic. Al final tenien dues línies en castellà i només una en català que anava suportant l'embat. L'actualitat m'ha connectat amb aquella història. Ara els unionistes volen fer servir aquest model valencià a Catalunya.

Personalment, penso que és hora d'estar més units que mai contra aquestes situacions que situen aquest govern espanyol en èpoques predemocràtiques. Aquest article és una petita pedra de la muralla que haurem de bastir plegats per defensar-nos perquè penseu que o ens defensem o perdem el que és més sagrat, la nostra convivència, identitat i cultura. Som-hi i som-hi junts.