"Ara, després de 16 anys treballant a la meva escola, convoquen les oposicions"

Alumnos de educación infantil, en un colegio de Barcelona.

Alumnos de educación infantil, en un colegio de Barcelona. / DANNY CAMINAL

Nonna Llensa Altisent

Vaig finalitzar els estudis de Tècnica Especialista en Educació Infantil l'any 1999 i vaig inscriure'm a la Borsa del Departament d'Educació. Mentre esperava una plaça o substitució, van anar passant els anys i exercia de treballadora social quan, l'any 2005, es creava una figura nova de reforç per a les aules de P-3. Era una oportunitat i un gran compromís. Si funcionava, es crearien places de TEEI a cada aula de P-3 de totes les escoles públiques de Catalunya. Això sí, per consolidar els nostres llocs, en un màxim de tres anys hauríem de presentar-nos a un concurs d'oposició. Així funciona l'Administració pública, i sabent-ho, vaig deixar la meva feina i vaig acceptar amb mil neguits i nervis. Les oposicions no arribaven, i jo m'anava fent gran, i em vaig casar, vam hipotecar-nos amb el nostre piset i vam ser pares.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Mestres entraven i sortien i jo seguia allà, participant en l'elaboració de material didàctic, en l'observació del procés d'aprenentatge de l’alumnat per a la posterior avaluació i acompanyant els infants en el seu creixement i aprenentatge. A l'escola sempre diuen que sóc l'única que ha tingut a les seves mans tots els alumnes, perquè els més grans un dia també van ser els més petits, i també van estar a P-3 amb mi.

Començant sent la «chica para todo», vaig demostrar que m'implicava, ajudava en tot el que calia i era una veu més en els cicles i reunions de nivell, aportant propostes i donant tot el suport que cal a l'aula. Les mestres confien en mi, i les famílies també.

Ara, després de 16 anys, arriben les oposicions que havien d'arribar en un màxim de tres anys. Ara, després de 16 anys, he de demostrar tot el que he demostrat al llarg dels anys a través d'un examen memorístic, amb part legislativa i teòric eliminatori. Ara, després de 16 anys, no podré seguir al meu centre quan sóc una peça més d'aquest gran trencaclosques que forma cada escola.

Quin sentit té ara treure una peça que encaixa per substituir-la per una altra?

Participaciones de loslectores

Másdebates