Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Aquell maravellós estiu en què Barcelona va ser el centre del món

Cobi, entre multitudes, en el décimo aniversario de la inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92.

Cobi, entre multitudes, en el décimo aniversario de la inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92. / JOAN CORTADELLAS

Joaquim Bos

Ara fa 25 anys de la il·lusió d'aquells Jocs Olímpics que van aconseguir unir tots els ciutadans al voltant d'un projecte per Barcelona.

Entretodos

¿Fuiste voluntario de Barcelona' 92?

Envíanos una carta con tu experiencia

Per a mi van ser 15 dies, entre el juliol i l'agost de 1992,  participant com a voluntari al Camp Internacional de la Joventut, i encara ho recordo amb molt d'afecte.

També he dir que després que s'apagués la flama olímpica, va començar una certa decadència que va culminar en una forta crisi que alguns no han pogut suportar i s'han quedat pel camí. D'altres, com en el meu cas, lluitem cada dia perquè la malaltia no acabi amb els pocs records d'allò viscut aquell estiu a Barcelona, en uns jocs olímpics que mai i enlloc es podran igualar, perquè van ser els millors.

Mentres escric això, no puc evitar recordar que jo ho vaig donar tot per Barcelona i penso que avui que estic malalt i només rebo cops per part de l'ICAM (Institut català d'avaluacions mèdiques) seria bo recuperar aquell esperit olímpic una estona i ajudar una mica perquè d'aquí 25 anys més continuï podent explicar aquell meravellós estiu de 1992, quan Barcelona va ser el centre del món.

Participaciones de loslectores

Másdebates