Antitaurins, qui tira la primera pedra?

Em produeix molta ràbia i tristesa la doble moral que envolta la causa antitaurina. Perquè molts dels que s'esquincen les vestidures davant d'un espectacle infame, alhora practiquen una encara més ignominiosa dieta omnívora.

Considero que el fervor condemnatori vers els protaurins s'hauria d'emprar amb igual o més contundència davant els perpetradors (o sigui, gairebé tota la Humanitat) de la ingesta de carn i peix, que no només provoca el patiment extrem i l'ulterior sacrifici de milers de milions anuals d'éssers vius sensibles, sinó que fomenta la fam al món (el menjar destinat a alimentar el bestiar serviria per a pal·liar-la) i és una de les principals causants de l'efecte hivernacle.

Si lamentablement és assassinar indiscriminadament animals -la ciència ja ha demostrat que una dieta vegetariana equilibrada és tant o més saludable que la carnívora-, encara ho és més vantar-se d'un crim institucionalitzat i disfressar-lo d'una litúrgia sociocultural anomenada gastronomia.

Qui s'estima els animals, se'ls estima tots, inclosos, per descomptat, els porcs, les vaques, els pollastres, els xais, els lluços, els raps, les gambes, els cargols... Faríem bé, doncs, la immensa majoria, de no llançar la primera pedra, no fos que ens caigués a sobre.