Animals i civisme: "Potser els gossos no estan fets per viure a la ciutat"

No puc estar més d'acord amb la carta del jardiner Rafael Carrasco, publicada en aquest diari, sobre el problema de les defecacions dels gossos. Ja m'he queixat en altres ocasions, però és cert que no ho havia vist des de l'òptica d'una persona que treballa al carrer per fer-nos les ciutats més agradables (jardiners, escombriaires...).

Recentment s'ha obert un parc preciós al districte d'Horta-Guinardó, els jardins del doctor Pla i Armengol, en el qual, afortunadament, no hi poden entrar els gossos. Sí, ja ho sé; els amos dels gossos s'escandalitzaran per aquesta afirmació, però el que no pot ser és que un entorn tan agradable (i sa) es converteixi en el 'pipicà' dels gossos de la ciutat, com ja ho són altres parcs i jardins.

Tampoc és correcte que tota la ciutat sigui el 'pipicà' de tots els gossos. És terrible veure tots els matins, pixarades de gossos per tot arreu: fanals amb els peus menjats per l'orina de gos, voreres, portes i parets de cases amb regalims... Per no parlar, evidentment, de les defecacions que; sí, alguns les recullen, però no tothom -ni de bon tros-.

Com diu el senyor Carrasco, potser d'aquí a un temps descobrim que els pixums i les defecacions dels gossos als carrers esdevenen un problema per la salut pública. Cada vegada hi ha més gossos a la ciutat i amb la calor que s'apropa, el problema esdevindrà encara més greu. No oblidem que l'orina i els excrements de gos no són adob, en el cas que ho facin en el sot dels arbres o damunt d'algun parterre.

Potser és que els gossos, que donen molta estima i fan molta companyia -ho sé-, no estan fets per viure en una ciutat.