"Se'ns ha anat l’Alba"

Lluitava per viure, però potser no era conscient del greu estat en què es trobava. Forta, assertiva, propera i humana, a vegades m’explicava etapes difícils per les que va haver de passar. Es va prejubilar quan el seu esperit vocacional encara brillava com una flama poderosa, i és probable que aquesta passió no trobés el lloc adequat en el nou espai de jubilada. Per què no em vas trucar? Per què no em vas avisar que la vida t’ho posava difícil i que no sabies per on tirar? Alba, ets i seràs sempre al meu cor. Adéu, companya, adéu, amiga.