"L'amor conjugal necessita cures contínues"

Un matrimonio de Barcelona se besa ante el mural de Joan Fontcuberta dedicado al beso. / Manu Mitru

L'amor conjugal és un signe de l'amor de Déu. I paradoxalment no hi ha un amor més vulnerable. L'amor pels fills ho soporta tot mentre que l'amor conjugal necessita cures contínues. Per aconseguir-ho crec que és important construir una convivència positiva amb delicadesa en el tracte i amb petits detalls banyats de carícies i de paraules. Evidentment, cal també compartir un projecte comú que es reflecteixi en alló més quotidià, com pot ser la feina o l'educació dels fills o els propis plans de futur, però mai passant per alt el paper central que ha de tenir la fe en aquest aventura compartida.

Amb un projecte en comú, tan vital com espiritual, el matrimoni s'alimentarà i creixerà. Estimar l'altre no deixa de ser aprendre de la bellesa dels tresors que Déu ha posat en el seu cor. Home i dona són diferents, obviament, però junts estem cridats a descobrir la complementarietat, aixó com a viure la diferència com una riquesa, tot valorant mútuament tots aquells dons que atresoren però que tot sovint semblen estar amagats. Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball tambe rendeix més, i si un cau l'altre s'aixeca. Reflexionem-hi, i sobretot no oblidem aquelles tres paraules màgiques que sempre haurien de dir-se en una llar: permís, gràcies i perdó.