Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Amagar la realitat per evitar debats incòmodes no protegeix la societat, l’abandona"

Ejemplares del diario ’The Independent’ en una tienda de Londres.

Ejemplares del diario ’The Independent’ en una tienda de Londres. / EFE / TERESA DAPP

Els fets de Rotherham, on més de 1.400 infants van patir abusos sistemàtics durant anys mentre les autoritats i els mitjans callaven, són un recordatori del cost de tergiversar o ocultar la informació. L’escàndol no només posa en qüestió la negligència institucional, sinó també el compromís d’una premsa que, en un sistema democràtic hauria de ser independent i garanteix la transparència.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

El periodisme té una responsabilitat cabdal: mai faltar a la veritat, ni per acció ni per omissió, tal com recull el seu codi deontològic. La veritat mai pot dependre del color polític del govern, ni de por a ser malinterpretada. Amagar la realitat per evitar debats incòmodes no protegeix la societat, l’abandona. I encara més greu és l’autocensura derivada d’un malentès sentit de correcció política que, lluny d’evitar prejudicis, els reforça per la manca de confiança en les institucions i els mitjans.

A Catalunya hem d’estar atents a aquestes lliçons. La democràcia sobreviurà si la ciutadania rep informació veraç i completa. Si aquí també es silencien situacions similars per por de reaccions o acusacions, no només perpetuem les injustícies sinó que perdem la base mateixa del contracte social: la confiança.

Els abusos s’han de condemnar sense matisos, i les responsabilitats s’han d’assumir, però només des de la transparència i la independència informativa podem garantir que no es repeteixin. La premsa no pot ser còmplice del silenci, perquè on no hi ha veritat, la democràcia mor. En aquest sentit, els mitjans han de controlar el poder, denunciar les injustícies i oferir les eines perquè la societat pugui reflexionar i actuar. Una premsa que calla, ja sigui per por o per conveniència, no és digna de ser anomenada lliure.

El silenci davant d’abusos com els de Rotherham ens ensenya que no és suficient confiar cegament en les institucions. La ciutadania ha d’exigir als mitjans responsabilitat, valentia i compromís amb la veritat, per garantir una societat justa i una democràcia sòlida.

Participaciones de loslectores

Másdebates