El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Alzhéimer: Entre runes constants de records viscuts

FERRAN NADEU

Una anciana, en una residencia de la Barceloneta.

C. M.Lloret de Mar

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 22 de septiembre del 2016 - 09:01 h

“¡Hola, Soledad! ¡Cásate conmigo!”. “¡Quiero una magdalena! ¡Cásate conmigo! ¡Hola, Soledad!”. Aquestes frases em porten records de l'Alberto, usuari d'una residència per a gent gran i persones amb demència on vaig treballar com a auxiliar d’infermeria, especialitzada i titulada en Dementia Care Mapping (Nivell Bàsic) per la universitat de Bradford, a través de la Fundació Alzheimer Catalunya.

Parlo de l'Alberto però podria parlar d'un munt de persones més a les que vaig atendre. Vivim en una societat que va a gran velocitat, on les xarxes de relacions familiars s'han fet cada vegada més disperses, les estructures de la família més complexes. Cada vegada la canviant demografia fa que hi hagi menys joves i més persones d'edat avançada. Les famílies amb malalts d'Alzheimer cerquen desesperadament poder alliberar-se d'una situació que de vegades els supera i els fa sentir preocupació i un xic de culpa.

El primer que em plantejava sempre quan començava el meu torn era el següent: Què és la persona? La resposta va més enllà de la definició d'un estatus atorgat a un ésser humà per d'altres, en el context de les relacions i de l'ésser social. La definició de ‘persona’ implica reconeixement, respecte i confiança. Som una persona a través dels altres. Abans de trucar a la porta de l'Alberto, pensava com podria retallar la distancia entre 'ell' i 'jo'. La manera de fer-ho era donar-li importància a la seva gran 'p' de persona i no a la seva 'a' d'Alzheimer. Era intentar restablir-lo, que sentís que se'l necessitava i valorava. Fer-li abraçades, donar-li seguretat, suport i una importància a qui era ara. Valorant l'esforç que feia per poder engegar el dia.

Era primordial que tingués en compte la seva motxilla de vida, les seves vivències, el seu passat i el seu present, encara que ell em rebés amb aquelles quatre frases. Jo havia d'‘empoderar-lo’. Havia de prendre en consideració les seves necessitats, exprimir-me per entendre'l, per no ignorar ni treure valor a les seves emocions, fossin negatives o positives. Era primordial visualitzar el seu món interior en aquell precís moment del dia i ser respectuosa i cordial.

Una boira i una semiobscuritat l'envoltava. Deambulava, no sabia on era. Si era de dia o de nit. Si era hivern o primavera. Caminava a batzegades darrera meu demanant-me matrimoni, una profunda por i confusió l'atrapaven i buscava desesperadament fugir amb la Soledad. El seu món interior era a dies un caos i a dies runes constants de records d'un passat viscut. Jo havia de ser capaç d'aportar a l'Alberto calidesa, suport, un ritme adequat, respecte, acceptació, reafirmació, reconeixement, autenticitat, validesa, capacitat, col·laboració, identificació, inclusió, integració, diversió i ocupació.

La persona es deteriora encara més quan les necessitats i els drets individuals no són presos en consideració. Acceptava l'Alberto i els meus altres usuaris amb alzhéimer de forma incondicional, generosa i comprensiva: l'amor és al centre com a necessitat principal, qui estima no espera res a canvi. Jo no podia escatimar cap esforç per donar-li i donar-los allò que necessitaven per sobreviure. A ells, a mesura que es tornen emocionals i menys cognitius, el que veritablement els hi arriba i els hi queda és la manera com els hi parlem i no el que els hi diem, ja que al cap de dos minuts potser no ho recordaran. Com a qualsevol altre persona sana, el somriure, les rialles, el tacte, la pell és el que realment connecta. L'empatia cura. Si mirem les necessitats de les persones, molts de nosaltres reconeixerem com les podem atendre i ajudar a mantenir la persona.

Et vaig estimar, Alberto, i allà on siguis espero que la Soledad hagi acceptat la teva petició de matrimoni. Segur que sí.

Participaciones de los lectores

L'excessiu nombre de polítics a Espanya

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Quan la Unió Europea ens va advertir de la crisi d'Espanya i ens va ajudar econòmicament amb el deute, igual co... Seguir leyendo

África: nuestros actos, sus consecuencias

Irene Villegas Santander

¿Por qué África es hoy en día uno de los continentes más pobres? ¿A qué se debe? Los países europeos tenemos la... Seguir leyendo

Més diners públics perquè no ens robin a casa

Pilar Crespo Terrassa

M'ha trucat una veïna: han entrat a robar a casa seva. Era gairebé l'única del barri i de la zona que quedava. Em faig moltes preguntes; o... Seguir leyendo

Una reflexión sobre la entrega de despachos judiciales

Pilar Peña Barcelona

Durante muchos años, la entrega de despachos judiciales la teníamos en Barcelona. Era una tradición y algo bueno que este año hemos perdid... Seguir leyendo

"Ser heterosexual, homosexual o bisexual no es algo que una persona pueda elegir ni cambiar"

Amanda Cruz Mortera (Cantabria)

La historia de la homofobia es larga, compleja y, a estas alturas de la historia, vergonzosa. El término homofobia comenzó a usarse por el... Seguir leyendo

Coche eléctrico: ¿a qué esperamos?

Albert Díaz Terrasa

Cada día que pasa mueren personas en las ciudades a causa de la contaminación; cada día que pasa pagamos combustibles... Seguir leyendo

El extraordinario esfuerzo cultural de Joaquim Folguera

Jordi Martín Barcelona

Cuando Catalunya empezaba a perfilarse como una región de cierta estabilidad industrial, las colonias textiles jugar... Seguir leyendo

Universitats: deixem de 'fabricar' monstres i millor 'fabriquem' éssers humans

Toni Yus Tárrega

Ja des de la meva època universitària (fa més de 20 anys) es titllava les universitats com a ‘fàbriques d’aturats... Seguir leyendo

Submisa, austera i invisible: així vol l'ultradreta a la dona

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

Malgrat que hi ha personatges que s’esforcen en afirmar el contrari, l'ultradreta ha fet la seva irrupció descarada en la vida política i... Seguir leyendo