Alzhéimer: "De la meva mare, com jo la coneixia, ja m'he acomiadat"

Vagi per endavant el meu recolzament envers tota la recerca per  prevenir i guarir l’Alzhéimer, així com qualsevol malaltia. El  sentiment de pèrdua quan tens l’evidència que el teu familiar o amic té  una d’aquestes malalties incapacitants és descarnador. Fa set anys del  diagnòstic de la meva mare. I sí, d’ella, com jo la coneixia, ja m’he acomiadat. És una terrible pèrdua a terminis. Lluitar contra aquest  fet és una guerra que la tinc perduda, com tots els cuidadors. Ara bé,  guanyo batalles: els somriures lliures de condicionants, les abraçades  que potser quan érem petits no ens han donat, la fortalesa d’un cos  que es resisteix a caure, les lliçons de vida cap al meu fill, cap al  jovent que creu que la vida és perfecta, sense tares.

Res més lluny de  la realitat, la vida és un camí ple de pèrdues i de sortoses  troballes. Si des de bon principi aprenguéssim a veure la vida com un conjunt de casualitats -per a alguns- o com un miracle -per als  altres- encara la sentiríem més meravellosa que si fos perfecta. Potser valoraríem les sortoses troballes com el que són: la felicitat.  Tot i això, la desesperació, els plors i les preguntes de per què a  ell o ella també són part d’aquest camí, en el qual molts  ens trobem.