Al nostre Serrat

Estimat Joan Manuel:

M'he enamorat escoltant 'Paraules d'amor', m'he indignat amb els acords de 'Pare', m'he exaltat cantant 'Para la libertad' i he anat contentíssim a 'saraos' desprès de sentir 'Fiesta'

El que penses és teu i per tant, respectable. Tots però, s'estan treient les seves màscares i els fets els posen al seu lloc, tot correcte. Si us plau et demano, us demano a tú i els progres que t'acompanyen en la teva carrera que ho mireu i analitzeu tot, ser jueu no pot presuposar mai, mai, anar a parar a un camp de concentració. Estar pel Referèndum, no oblidis que no és constitucional però si legal, no pot presuposar mai, mai, la pérdua de llibertats i els retalls que una banda de les dues (la que creïa que podia ser la teva banda) està patint a hores d'ara. Tota la resta és fer el ximple amb sonades declaracions entre cançó i cançó, és a dir, allò que el públic vol escoltar. Qui ha sigut el públic de les teves declaracions?

I per cert, saps veritablement qui no ha volgut sentar-se a dialogar?

Nosaltres no tenim por, però si molta vergonya. Vaig a plorar amb Mediterráneo