El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Adéu a Discos Castelló: recordar el romanticisme de les petites coses

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu

Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas AixalàBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 14 de marzo del 2016 - 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l'etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se'ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l'han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d'apreciar-la, d'admirar-la com a obra d'art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest 'públic potencial'.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l'MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L'efecte psicològic és terrible. Ja no 'compro el CD', no el necessito, només 'compro la música'. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d'streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d'un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l'assumeixen com pròpia, els segons sabem que l'art expressa la veritat per si mateixa.

Participaciones de los lectores

Carta a Copito de Nieve: "¿Sabes que Colau solo ha pisado el zoo una vez en 4 años?"

Raúl Cabrera Sant Vicenç dels Horts

Copito, un duendecillo del Zoo me ha contado todo lo que voy a explicarte. ... Seguir leyendo

El gran concert dirigit per Josep Caballé Domènech a l'Auditori de Barcelona

Míriam Fradera Sant Boi

Fa dies vaig assistir al concert que el mestre Josep Caballé Domènech va dirigir a l’Auditori de ... Seguir leyendo

Cuando somos responsables de nuestra historia

Juan Barquilla Mérida

Estamos viviendo unos meses que deberán figurar en los acontecimientos políticos y sociales de los cuadernillos de Historia... Seguir leyendo

L'aznarisme, la Constitució i el 155

Maria Assumpta Domingo Manresa

Veure al senyor Aznar i al seu entorn definir-se com a 'constitucionalistes' resulta, com a mínim, difícil de creure. Rec... Seguir leyendo

La confrontación del núcleo duro del independentismo

Joan Palacin Caldes de Montbui

El núcleo duro del independentismo sigue instalado en la confrontación y en el adiós definitivo a ... Seguir leyendo