El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Adéu a Discos Castelló: recordar el romanticisme de les petites coses

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu

Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas AixalàBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 14 de marzo del 2016 - 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l'etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se'ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l'han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d'apreciar-la, d'admirar-la com a obra d'art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest 'públic potencial'.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l'MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L'efecte psicològic és terrible. Ja no 'compro el CD', no el necessito, només 'compro la música'. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d'streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d'un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l'assumeixen com pròpia, els segons sabem que l'art expressa la veritat per si mateixa.

Participaciones de los lectores

Carta a la aldea

Daniel Ezpeleta Pamplona

Como no hay panadería, tomo el coche alemán, siete plazas con espacio para las sillas de ruedas de las abuelas. Debajo de la luna, casi tr... Seguir leyendo

Sobre la X Biennal de Fotografia a Palafrugell

Eulàlia Isabel Rodríguez Torroella de Montgrí

A Palafrugell, a la X Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, hi podem veure diverses exposicions de fotografia documental i assistir a un... Seguir leyendo

Catalunya i el finançament que hagués pogut ser

Joan Masdemont Barcelona

Segons el president Pujol, "quan el 1979 vam redactar l'Estatut d'autonomia, CIU i ERC volíem incloure el concert econòmic, però la iniciativa ... Seguir leyendo

L'anglès com a eina per internacionalitzar el missatge independentista

Josep M. Loste Portbou

Des d’algunes veus i opinions unionistes es pretén desqualificar el sobiranisme català perquè fa servir la llengua anglesa per irradiar el missatg... Seguir leyendo

"Els dos partits unionistes orienten les seves accions a la confrontació"

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

“Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com a perillosa”. La frase es deu a Alfred Adler (1870-1937), metge i psicoterapeuta austrí... Seguir leyendo

La hipocresia de prohibir els toros però no els sacrificis 'halal'

Josep Vilà Olesa de Montserrat

Llegeixo a la premsa que el Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA) ha denunciat que durant la passada Festa del Xai, principal festivitat musulmana... Seguir leyendo

El pico Aneto y el test psicológico

Venancio Rodríguez Zaragoza

Hay que dejarse de tonterías y ñoños romanticismos trasnochados. ¡Caramba! Si uno quiere poner su vida en riesgo, que la ponga.... Seguir leyendo