"Pacificar Barcelona costi el que costi i caigui qui caigui'"

Voldria felicitar a l’equip de l’Ajuntament de Barcelona que ha projectat 'pacificar' Barcelona a la brava, costi el que costi i caigui qui caigui. En aquest món oníric on es mouen, no hi ha lloc pels cotxes, i a mi em semblaria fabulosament bé, si no fos perquè visc en un dels carrers afectats per la 'pacificació' dels altres. En concret parlo del carrer de la Marina, el tram entre Pujades i Almogàvers. Abans hi passava un autobús, el B-21, ara en passen quatre, afegint-hi els autocars que venen i van de l’estació del Nord, els autobusos turístics, els camions i cotxes habituals d’una ciutat, les ambulàncies que passen amb una assiduïtat que trastoca els timpans, acompanyades per les botzines dels cotxes que, com hi tantíssim trànsit, miren de fer-los pas.

El contrast es dona al carrer dels Almogàvers, abans una autopista i on ara podríem fer una partida al mig del carrer perquè no hi passa ningú. El bus 6 que hi passava abans, ara el tenim també per Marina. Faig esment també que si alguns del busos ara són elèctrics, no deixen de fer molt de soroll, ja que els motors de la refrigeració els porten al sostre i és tan fort com el del antics motors.

Doncs aquí va la meva felicitació: senyores i senyors que heu sumit alguns carrers de Barcelona en un autèntic caos de pol·lució i soroll, heu guanyat el primer premi a la incompetència.