"A M.C., de 80 anys, li han 'okupat' el pis on va viure tota la seva vida"

M.C. té 80 anys. Deixa el seu pis de propietat per anar a viure a un centre tutelat. Ja no pot pujar els 72 esglaons de la finca on vivia. Depèn dels estalvis que tenia i la venda del seu pis per poder-se’l pagar. Tenia un possible comprador.

La veïna del pis de sota sent passos a casa de la M.C. i contacta amb l’administrador de la finca. Van a veure què passa. Se n’adonen que han canviat el pany de la porta. Telefonen als mossos i tot esperant-los, veuen pujar una noia. M.C. li pregunta que a quin pis va i ella contesta que a casa seva, 3er 2a.

La M.C. li diu que aquell pis és el seu, on hi ha viscut els 80 anys de la seva vida. Arriben els mossos. La noia fa veure que ja hi viu des de fa una setmana. El seu company desapareix quan sent els mossos. Només feia un dia que hi eren. La M.C. no entén com els mossos no els obliguen a marxar. No els poden fer fora.

Li diuen que presenti denúncia, i quan ho fa, la mossa li diu que se n’oblidi del pis i que probablement el deixaran destrossat. Disgust terrible. La M.C. dóna de baixa l'aigua i la llum. Quan li arriba l’última factura, se’n fa càrrec del consum dels ocupants. L’administrador li diu que ha de fer una provisió de fons per la interposició de la demanda. ¿Import? 1.080 euros.

Em pregunto quanta gent en viu d’aquestes històries tan denigrants. Què vol dir justícia?