02 dic 2020

Ir a contenido

A les colònies d'estiu canviarem abraçades per mirades que acaronen

Cristina Gutiérrez Lestón

Imagen de archivo de unos niños a punto de partir hacia unas colonias de verano.

Imagen de archivo de unos niños a punto de partir hacia unas colonias de verano. / CARLES MONTAÑÉS

Pares i mares, i també organitzacions i monitors/es dubten de si fer o apuntar-se a les colònies o al casal d’estiu. I és natural, davant d’un perill, real o imaginari, l’emoció de la por es posa en acció.

Entretodos

Tenim un pòster a la nostra granja escola que diu “I tú, en quina por vas descobrir que eres valent?”. I ara ha cobrat molt de sentit. Jo crec que aquest virus ha vingut per fer-nos més valents, recordant que ser valent no és no tenir por, sino tenir-ne i tot i així, fer-ho.  

Nosaltres hem decidit ser valents (que no temeraris). Evaluant riscos i possibilitats. I també reflexionant que el covid conviurà amb nosaltres una bona temporada, i no podem seguir tancant els infants indefinidament per si... Especialment quan la simptomatologia en ells i elles és mínima. Abans o desprès hauran de sortir del cau i enfrontar-s’hi, i és més facil fer-ho a la natura a l’estiu que en una aula al setembre.

Deu persones en un restaurant té més risc que un grup de nanos al bosc, ja que els adults també som un 80% assimptomàtics... i pocs dubtem que anirem a sopar a una terrassa en les properes setmanes.

El que els nanos recordaran de la pandèmia, quan siguin grans, serà la nostra actitud. No serà el número de morts, ni les mascaretes, ni els carrers buits... serà des d’on els seus pares i mares van viure la situació; des de la por, la ràbia, la desesperança o la tristesa, o des del, “fill/a, malgrat les dificultats, la vida val la pena viure-la amb valentia”.

L’estiu, més que mai, és important viure’l encara que sigui diferent. Ells i elles seran feliços, i els monitors/es canviarem les abraçades per les mirades que acaronen.

Participaciones de loslectores

Másdebates