A Espanya fa molt de temps que es porta el color gris tirant a negre

El color verd és l’escollit per representar l’ecologisme, la protecció del medi natural. El color porpra representa el feminisme, la lluita de les dones per equiparar els seus drets als del homes. El llaços negres contra el terrorisme, el dol; també per condemnar l’assetjament sexual. El rosa, solidàri amb els malalts de càncer. El roig amb la sida. I ara, el groc mostra la denúncia pels exiliats i els presos polítics a Catalunya. Ciutadans innocents, exiliats o empresonats sense cap motiu legal ni, molt menys, legítim. Exiliats o empresonats per les seves idees polítiques, guanyadores democràticament a les urnes i pacíficament al carrer amb manifestacions multitudinàries des de fa uns quants anys. Colors i colors per la dignitat, pel respecte i per la justícia que mereix tota persona. Pels drets humans.

A Espanya fa molt de temps que es porta el gris, un gris que, dia a dia, es va enfosquint més, assemblant-se cada cop més al negre sinistre de l’àliga franquista que nia en el cor d’una majoria del poble espanyol. Aquell negre omnipresent en assassinats, espolis, exilis, empresonaments, deportacions i en la persecució de grups humans durant la dictadura torna a voletejar sobre el cel català.

Acabo amb el meu sincer agraïment als pocs, honorables i valents ciutadans del país veí que es rebel·len contra l’odi i el despotisme del PP, Ciudadanos i PSOE (gairebé 17.000.000 de vots en tota Espanya) i la deshonesta tebior de Podemos.