"En 40 anys de democràcia, el català no havia estat mai tan malament com ara"

He llegit amb atenció l´article que va publicar EL PERIÓDICO, el divendres 26 de setembre, on es parlava obertament del baix índex de catalanoparlants a les botigues i restaurants de Barcelona. Més d´un 50% és sense dubte una autèntica catàstrofe. Després hi ha formacions polítiques i altres col·lectius que s´esquincen les vestidures quan es parla d´immersió lingüística. Però si en 40 anys de democràcia, el català no havia estat mai tan malament.

Però si la dada publicada és preocupant, per mi encara són més preocupants les següents dades: mes d´agost al matí, en una cafeteria de l´Eixample, entra un grup de Mossos d´Esquadra per esmorzar, entre sis i set, d’ambdós sexes. Entre ells tots parlen en castellà, cap en català. Principis de setembre, estació de serveis a l´AP-7 a l'alçada del Penedès. Entren també un bon grup de mossos, uns 10 o 12, per prendre cafè. Cap d'ells parla català, entre ells tots parlen en castellà.

La setmana passada, en una cafeteria al carrer d'Aragó, un altre grup de mossos esmorzant i el mateix. Entre ells parlant en castellà, cap parlava català. En un moment donat, sona el telèfon d´un d´ells i, miracle, la conversa és en català. Com és possible? Què ens ha passat durant 40 anys? Cal fer una profunda reflexió perquè al llarg d'aquests darrers 40 anys el 75 % de les legislatures han estat governades per partits nacionalistes i independentistes i podríem aleshores pensar que no és un problema aliè als polítics i això sí, els resultats són totalment responsabilitats de tots.