Un Català de l'Any para Josep Maria Pou, un monstruo de la escena

El cantautor catalán Ramon Mirabet ha cerrado la gala del Català de l'Any 2017, en la que ha sido galardonado el actor Josep Maria Pou.

Este es el Català de l'Any 2017: Josep Maria Pou, un animal escénico.

El galardonado actor continua con su discurso: "Voy a ser sincero, muchas de las cosas que he visto o leido en este último año no me han gustado nada, y muchas cosas me han hecho sentir que podía ser un mal catalán, porque no estaba de acuerdo en muchas cosas. Hay muchas maneras de perfección".

"Que unas personas me hayan escogido a mí como Català de l'Any me reconcilia con esos malos momentos de este año", ha zanjado.

Pou sigue con su discurso, a pelo, sin papeles: "Quiero agradecerle a esas personas que han perdido parte de su tiempo en votarme. Lo que más me gusta de este premio es que viene sin apellidos: el Català".

"He creído entender que hoy tenemos gobierno, que hoy acaba el 155, dos motivos de alegría. Hoy empieza una nueva etapa", ha continuado. 

Josep Maria Pou: "Buenas noches, perdonarme, sé que este es mi medio habitual. No habría jurado nunca que encima de un escenario y en un teatro podía quedarme sin palabras. Nunca me he creído merecedor de este título. Pero ya que lo han decidido los lectores de El Periódico, quiero dar las gracias de todo corazón. Un periódico que tiene dos ediciones, una en castellano y otra en catalán, así que: 'Moltes Gràcies y Muchas Gracias'".

El actor y director de teatro Josep Maria Pou es el Català de l'Any 2017.

¡Felicidades!

El 'president' Torra: "La libertad de expresión no puede ser nunca vista como una amenaza, cuando lo hacemos retrocedemos en el tiempo. Al diálogo no podemos renunciar nunca, no lo hemos hecho ni lo haremos nunca".

 Torra: "Soy consciente que una parte importante de vosotros no ve posible, o no quiere, una Catalunya independiente en la que yo creo que será lo mejor para el futuro de los que vienen".

El recién estrenado presidente de la Generalitat, Quim Torra, sube al escenario: "En primer lugar, muchas gracias por permitirme acabar un día como el de hoy en una entrega de premios con tantos valores".

Sube al escenario el director de EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez. Este es su discurso de bienvenida (en catalán):

"Bona nit a tothom. Vull donar la benviguda al tots els amics d’EL PERIÓDICO que sempre ens acompanyen a la gala del Català de l’Any, a les autoritats que avui s’estrenen amb nosaltres --el president de la Generalitat, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, i també el delegat del Govern, Enric Millo--, a l’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, que ja és una veterana en aquestes trobades, i la resta d'alcaldes i representants polítics que heu volgut acompanyar-nos aquesta nit al Teatre Nacional de Catalunya.

Durant els darrers mesos, pels motius que tots coneixem, no ha estat possible reunir en un mateix acte els màxims representants de totes les institucions, de manera que la seva coincidència d’avui es podría considerar, si volguéssim ser optimistes, un primer pas en el camí cap a la normalització institucional.

En nom del diari he de demanar disculpes perquè les nostres vicissituds empresarials i les circumstàncies del conjunt del país vam motivar que l’any passat, per primer cop, faltéssim a aquesta cita.

També volem agraïr a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al seu president, Brauli Duart, i als responsables de TV-3 que un any més ens ajudin a arribar a les llars de tots els catalans.

I, lògicament, felicitem des d‘aquí als tres finalistes d’enguany, Maria del Mar Bonet, Manuela Brunet i Josep Maria Pou, i al guanyador o guanyadora de l’any passat, que aviat coneixerem.

President Torra, moltes gràcies per haver accedit a lliurar aquests guardons, mantenint una tradició que dura ja gairebé dues dècades. Atesa la complexa situació que afronta Catalunya, li desitgem de tot cor sort i encerts, així com a la resta d’actors polítics del país.

Perquè Catalunya, ja ho saben vostès, no travessa el seu millor moment. El debat ideològic i les sanes discrepàncies entre partits i institucions han desbordat els canals convencionals del diàleg democràtic. Les legítimes aspiracions i sentiments d’una part de la ciutadania de Catalunya han colisionat amb les aspiracions i sentiments, igualment legítims, d’altres parts del país. Les emocions han ocupat el lloc de les raons, i la convivència, poc o molt, se n’ha ressentit.

Si em permeten el comentari, d’un temps ençà es fa més política als carrers, a les xarxes socials i als jutjats que no pas als parlaments, i això no pot ser bo.

Però, malgrat tot, Catalunya continua sent un gran país, capaç de superar qualsevol adversitat. Això sí, ens hi hem de posar.

Aquesta tardor farà 40 anys de la fundació d’EL PERIÓDICO, que aspira a continuar 40 anys més, si més no, sent fidel al seu compromís amb Catalunya i amb els seus principis editorials. Com sempre, el diari ajudarà tan com pugui a recosir allò que s’hagi descosit, a intentar entendre i explicar els arguments de tothom. Però sempre prioritzarà la funció primordial del periodisme: la investigació, la informació rigurosa i la recerca de la veritat per sobre de la propaganda dels dos costats.

Però, ja que comptem amb una representació política tan plural, no em puc estar de demanar-los una cosa: si us plau, tornin a fer política.

--Asseguin-se a parlar entre tots, sense condicions prèvies i sense maximalismes irrealitzables.

--Assumeixin, els uns i els altres, tant la diversitat d’Espanya com la pluralitat interna de Catalunya, i que si l’uniformisme no és la solució per l’Estat, tampoc no ho és per casa nostra.

--Corrin el risc de deixar-se convèncer pels seus interlocutors. Entenguin que transaccionar no és claudicar; que s’en diu democràcia.

Crec que, per sobre d’ideologies i d’identitats, tots compartim un anhel: que Catalunya retorni a la normalitat. Però la distensió no serà possible mentre líders socials i polítics romanguin en una situació humanament tan dura com l'empresonament preventiu. En un dia com avui, pensem com pensem cadascú, crec que és de justícia tenir un record per tots a ells i fer vots perquè aquestes situacions es  resolguin quan abans en bé de la convivència i de la solució política al conflicte.

I poc més. Només desitjar-los que passin una bona vetllada i emplaçar-los a la gala de l’any vinent.

Molt bona nit"

Después de la entrega del premio a Oriol Mitjà, Joan Manuel Serrat, regala una actuación sorpresa: "Antes de cantar me gustaria felicitar a EL PERIÓDICO por esta iniciativa que hace ya tantos años que nos acompaña y felicitar a los finalistas de estas ediciones y las que quedan".