Pregón de la Mercè 2022

'El Roger a Barcelona', la vida después de 'Alcarràs'

 

carla simon

carla simon / Ferran Nadeu

C. S.

Por qué confiar en El PeriódicoPor qué confiar en El Periódico Por qué confiar en El Periódico

Mecanografiado, porque eso le da un aspecto más cinematográfico, este es el guion tecleado por Carla Simón de una imaginaria segunda parte de ‘Alcarràs’, en la que Quimet, el padre, queda atrás como protagonistas de todos los sinsabores de la vida en el campo y la cámara pone el foco en su hijo Roger en sus primeros pasos como barcelonés. Esto es 'El Roger a Barcelona'.

EL ROGER A BARCELONA

Escrit per

Carla Simón

Pel pregó de les festes de la Mercè

1 INT. TREN - DIA

La llum taronja de la tarda entra intermitent per la finestra d’un vagó de tren. Il·lumina la cara del ROGER, un noi de 19 anys de pell rojesca i vestit amb xandall de mudar.

Observa el paisatge. Grans estructures de ferro composen ponts per on passen vies sorolloses. I de sobte la foscor. Fins que les làmpades càlides d’un túnel es passegen sobre el rostre del nostre personatge.

MEGAFONIA
Pròxima estació: Barcelona.
Próxima estación: Barcelona.
Next station: Barcelona.

El Roger s’aixeca del seu seient neguitós, en alerta, agafa una bossa d’esport plena i a punt de rebentar, i enfila cap a la porta de sortida.

2 INT. ESTACIÓ DE SANTS - VESPRE

El Roger camina en direcció contrària a una multitud. Aviat s’adona que el millor és seguir a la gent. Arriba a unes escales elèctriques i es deixa portar. El mòbil li vibra.

ROGER
Tieta, estic sortint.

TIETA GLÒRIA
Carinyo, no arribem a buscar-te. La Clara està amb la Teia que avui té febre i no poden venir i jo he sortit tard de la feina.

El Roger assenteix incòmode.

TIETA GLÒRIA (CONT’D)
Però no pateixis, tu quan estiguis a l’estació busca la M de metro. I busques la línia de color blau, la que va en direcció cap a Vall d’Hebron. I quan estiguis al tren has de baixar a Sagrada Família, són cinc parades. Ho veus clar?

ROGER
(amagant el seu dubte)
Vale, sí, sí. Claríssim.

3 INT. PASSADISSOS DEL METRO - VESPRE

El Roger camina per laberíntics passadissos de sostre baix. Busca cartells, dubta de si seguir la R o la M, baixa unes escales i les torna a pujar, enfila un altre passadís. Li sembla tot igual. Està perdut.

Sent una MÚSICA. Una guitarra amable, suau, delicada. El Roger segueix la melodia fins que es troba un NOI JOVE tocant amb sentiment. S’atura uns segons, es queda hipnotitzat observant com els dits del músic ballen sobre l’instrument.

Fins que una bufada de vent provocada per l’arribada d’un metro el desperta de l’encanteri. El Roger es gira i s’adona que ha arribat a la línia blava. PIP! PIP! PIP! Les portes del metro s’obren. Rius de gent intercanvien posicions entre l’endana i el comboi. El Roger s’hi suma.

4 EXT. BOCA DEL METRO DE SAGRADA FAMÍLIA - VESPRE

Un grup de gent amuntegada mira amunt amb admiració. Sigui amb mòbils o amb càmeres fotogràfiques, tots o quasi tots apunten cap al mateix lloc.

El Roger surt del metro i es gira cap a l’espai fotografiat. El seu rostre no pot amagar la mateixa sorpresa que mostren els turistes. Contra el cel en hora blava, s’alça la poderosa Sagrada Família amb les seves torres, la seva estrella i els seus vidres de colors.

5 INT. PIS GLÒRIA - NIT

Des del llindar d’una porta, el Roger observa una habitació de nena petita. Al llit, il·luminada per una làmpada de lava lila, hi ha la TEIA, la seva cosina de 3 anys, que està profundament adormida.

TALL A:

El Roger camina per un estret passadís amb grans prestatges plens de llibres que segurament no caben en una altra habitació. POM! N’hi cau un al terra en passar-hi per davant. El Roger el recull i el fa encabir en el poc espai que troba.

TALL A:

El Roger observa el plat d’amanida de quinoa i tofu que té al davant. Se’l mira amb sospita, com si no s’atrevís a provarlo. Davant seu, la GLÒRIA i la CLARA sopen amb ell.

GLÒRIA
Si no t’agrada et faig una truita, eh? O sinó hi ha verdura que ha sobrat del dinar.

ROGER
No cal, tieta.

El Roger fa un esforç i prova la quinoa.

ROGER (CONT’D)
Segurament a les gallines del Padrí els hi encantaria.

GLÒRIA
Et faig una truita.

ROGER
Que no tieta, que és broma, el màxim que em pot passar és que tingui cagarrines.

La Glòria i la Clara somriuen.

6 INT. HABITACIÓ DE CONVIDATS / PIS GLÒRIA - NIT

A través de la finestra oberta, la llum d’una farola il·lumina l’habitació. El Roger està estirat al llit observant com les llums dels cotxes que passen es reflecteixen al sostre. El so d’un autobús, el d’una una

moto, el camió de les escombraries, els crits d’un grup de gent que ve de festa... El Roger no pot dormir. S’aixeca, abaixa la persiana i tanca la finestra. A través de la foscor, el Roger engega un ventilador.

7 INT. ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL - DIA

El Roger entra al seu futur lloc d’estudi. Hi ha una llarga cua per matricular-se. Sembla que tothom està al seu món, perquè ningú es dirigeix la paraula.

ROGER
Perdona, ets l’últim?

Un NOI assenteix en silenci i continua mirant el mòbil. El Roger es posa a la cua i espera en silenci.

TALL A:

Sobre un llarg taulell, el Roger omple uns papers amb les seves dades. Marca el mòdul de Mecànica. De sobte, li sorgeix un dubte. Es dirigeix a la RECEPCIONISTA.

ROGER (CONT’D)
Aquí haig de posar la meva direcció del poble o la d’aquí?

RECEPCIONISTA
Al lloc on visquis ara.

El Roger es queda uns segons pensatiu. Observa els paper amb dubte. Finalment assenteix i escriu la direcció de casa la seva tieta, a Sagrada Família.

8 EXT. PARC DE GLÒRIES - DIA

Assegut en un banc, el Roger observa com un grup de joves de diferents orígens juguen a bàsquet. El mòbil li vibra. Mira qui és i despenja.

ROGER
Hola papa...

IRIS
Que no, que sóc la teva germana petita, que ja t’has oblidat de mi?

ROGER
Com m’haig d’oblidar de tu?

IRIS
Ja has anat adonar menjar als coloms de part meva?

ROGER
No, encara no, quan pugui hi vaig.

MARIONA
(des de lluny)
Pregunta-li si s’ha fet novia!

IRIS
La Mariona diu que si ja t’has fet novia...

TIETA PEPITA
(des de lluny)
Deixa’m-hi parlar a mi!

IRIS
Quan vinguis el divendres em

portaràs un regal?

ROGER
Si home, què vols, un regal cada setmana?

IRIS
Un de petitet, un detallet...

MARIONA
(des de lluny)
Amb la de gent que hi ha a Barcelona, si encara no t’has fet novia ja estàs tardant, nen!

TIETA PEPITA
Deixa’m-hi parlar a mi.
(Se sent com el telèfon canvia de mans)
Què dius carinyo? Que fa calor?

ROGER
Molta, tieta, molta no es pot suportar.

TIETA PEPITA
Doncs ves al súper que segur que tenen aire condicionat. Aquí ahir va plovisquejar i ha refrescat. Pensa que avui m’havia posat màniga curta i quan he sortit de casa he hagut de tirar enrere a buscar una jaqueteta. Ah, i saps a qui m’he trobat? Al teu amic de Cal Miquelet, que m’ha dit que t’ha trucat però que no li has contestat, diu que ja t’has tornat un pixapí.

ROGER
Ja el trucaré, tieta.

De nou, el telèfon canvia de mans.

QUIMET
Fill, ja has mirat a quan va el quilo de préssecs?

ROGER
No, encara no he tingut temps, papa, vaig arribar ahir...

QUIMET
Collons, t’enviem allà de paisano i encara no has fet els deures? Ja estàs tardant.

ROGER
I la mama?

QUIMET
Ta mare ha anat a comprar.

ROGER
Pues diga-li que ja m’he matriculat, vale?

QUIMET
Molt bé, doncs espavil. I mira’m el preu dels préssics.

9 INT. MERCAT DE SAGRADA FAMÍLIA - DIA

El Roger baixa una rampa i entra en un mercat de barri. Passeja entre les parades de peix, de carn, de menjar preparat, fins que arriba davant d’una fruiteria. Observa els mangos, les pinyes i els kiwis, però també hi ha pomes, peres i préssecs.

“2 euros i mig al Kg”, diu el cartell que acompanya els préssecs. “3 euros i mig al Kg”, diu el cartell que acompanya els paraguaios. “3 euros al Kg”, diu el cartell que acompanya les nectarines.

El Roger fa una fotografia d’aquesta fruita dolça que tant coneix i l’envia al seu pare. A l’instant, rep una resposta: “Malparits!”. El Roger somriu amb certa resignació.

10 INT. LOCAL DE GRÀCIA - DIA

El Roger observa un bar abarrotat de gent jove. Mira com vesteixen, com es mouen, com parlen, com es relacionen. Una noia se li apropa amb curiositat, és la LAURA.

LAURA
I tu ets del mateix poble que l’Albert?

ROGER
No, del poble del costat.

LAURA
I de què us coneixeu?

ROGER
Allà tothom es coneix, però en realitat som cosins segons, per això els dos som Solés.

LAURA
És que als pobles tots sou cosins. I com es diu el teu poble?

ROGER
Alcarràs.

LAURA
Alcatraz?

ROGER
No, Alcarràs.

LAURA
Alcarràs. Molt bé. No l’havia sentit mai.

ROGER
Doncs hi passen moltes coses.

LAURA
I això està a prop del Delta, no? Com el poble de l’Albert.

ROGER
De geografia no aprovaries, eh... Tant el meu poble com el de l’Albert estan a prop de Lleida.

En aquest moment arriba l’ALBERT amb tres cerveses. En dóna una al Roger i una altra a la Laura.

ALBERT
Roger, més coses per la teva llista: platja de Bogatell, laberint d’Horta, parc de la Ciutadella i búnquers del Carmel.

LAURA
I la Razzmataz, i l’Apolo.

ALBERT
Però d’això ja me n’encarrego jo, eh Roger, que et portarem de festa?

ROGER
Quan vulgueu.

ALBERT
Però t’hauràs de quedar algun cap de setmana aquí.

ROGER
Si home, ni loco. Jo els findes a casa.

ALBERT
En dos dies et faré canviar d’opinió.

11 EXT. CARRERS DE L’EIXAMPLE - DIA

El Roger passeja pels carrers de la ciutat. Quan està apunt de travessar un semàfor, es posa en vermell i un cotxe li pita. El Roger recula i espera. En aquest moment, passa una ambulància, el so li molesta, l’estressa. Se sent fora de lloc, i una mica sol.

TALL A:

El Roger surt d’una fleca amb un croissant a la mà. No té clar cap a on anar així que s’asseu en un banc i es posa a menjar. Li cau un trosset de croissant al terra i observa com un colom arriba i se’l menja. El Roger somriu.

En aquest moment, rep un missatge del seu amic Albert i el llegeix. Li recorda tots els llocs que ha de visitar a Barcelona.

12 EXT. BÚNQUERS DEL CARMEL - VESPRE / NIT

Núvols allargats, rogencs i púrpures inunden el cel de Barcelona. La Sagrada Família, la torre Agbar, Montjuïc, la Torre Mapfre i l’hotel Vela. I al fons, immensament blau, immensament infinit, el mar Mediterrani. El Roger passeja a través dels búnquers mentre observa les vistes de la ciutat.

TALL A:

Assegut en un banc per contemplar el paisatge, el Roger s’encén una cigarreta. S’ha fet de nit i bufa una mica de ventet. Les llums de la ciutat dibuixen formes abstractes. El Roger tanca els ulls i es relaxa.

FIIIIIIU!, de sobte, un gran petard dibuixa una palmera al cel. És el tret de sortida d’una pirotècnia de focs artificials de colors que exploten joiosos sobre Barcelona.

El Roger s’adona que avui comença la Mercè. Agafa el mòbil i tira una fotografia. Busca entre els seus contactes fins que troba el seu amic “Miquelet junior”. Li envia la fotografia

amb un missatge que diu:

ROGER
“Ei loco, aquí passen moltes coses, ja estàs venint a visitar-me.”.

FI