Volem ser enterrats amb dignitat

Vull manifestar la meva conformitat, fil per randa, amb els punts que exposa el senyor Lluís Blanch en la carta titulada 'Que car és ser enterrat'.  Tal com diu el senyor Blanch, és vergonyós - i indignant, afegeixo jo- que s'apliqui el 21% sobre els costos d'un funeral, ja elevats per si mateixos.

A més, puc afirmar des de fa tres mesos que molts comercials funeraris desconeixen el sentit dels termes "dolor" i "escrúpols", atès que s'aprofiten com a autèntics voltors i sense gaires consideracions ètiques -però, això sí, amb molt bones paraules- dels sentiments punyents i de l'estat de xoc dels familiars de la persona tot just finada per encolomar-los uns conceptes i uns sobecostos innecesaris. Començant per l'arca, l'ítem més car de la factura (quan de fet hi ha taüts perfectament homologats i dignes que no superen els 600 euros).

Parlo com a persona recentment afectada i, a més, víctima d'un descarat abús funerari denunciat als mitjans i a les autoritats competents. El passat 15 de febrer va fer tres mesos que vaig enterrar la meva mare.

El senyor Blanch i jo sabem per experiència l'estat anímic i el trasbals que vam viure aquell dia. Poques reflexions podíem fer davant del ben estudiat discurs dels assessors funeraris que aprofiten un moment així per vendre apressadament els seus serveis. Primer de tot, t'acompanyen en el sentiment... Hipocresia.

Jo mateix vaig escriure una altra carta 'Funeràries: Prou de lucrar-se amb el dolor de la mort', denunciant l'abús funerari de què vaig ser víctima pocs minuts després d'acomiadar-me del cadàver de la meva mare. No cal dir que he emprès les accions legals pertinents davant del doble greuge patit: moral i econòmic. Greuges els quals es van perpetrar contra la meva persona en el moment més trist de la meva existència: la mort de la meva mare, gran depenent, de qui vaig ser cuidador durant més de 15 anys.

D'una sola cosa en puc estar molt satisfet. Gràcies a l'abús que he patit he pogut conèixer l'Asociación Contra Abusos Funerarios de José Luís Manzano que, entre moltes més coses, està visitant ajuntaments de diverses poblacions catalanes -entre les quals hi ga la meva, Santa Coloma de Gramenet- per tal que adeqüin les seves ordenances en matèria funerària a allò que la Generalitat de Catalunya i Europa exigeixen. Hi ha molts diners en joc i no podem permetre que els 'càrtels' funeraris s'aprofitin de la falta d'informació que rep la ciutadania per part dels seus responsables polítics.

Ras i curt, he de finalitzar el meu escrit de la mateixa manera que ho fa el senyor Blanch: Senyors polítics, siguin valents i aturin aquest despropòsit. Volem ser enterrats amb dignitat.