Viure de sorpresa en sorpresa

El preu que ha pagat un club de futbol per Neymar ens ha sorprès a tots. Cert. Suposo que ens ha sorprés també que una estrella mundial empenyi a l'autoritat i només el suspenguin amb quatre partits de sanció. Suposo que també ens sorprèn que un jugador qüestioni públicament a la seva directiva.

Suposo que també ens sorprèn que el president dels Estats Units sigui un antic 'showman' i gestioni com el país com el pati de l'escola. Suposo que també ens sorprén que encara hi hagi conflictes bèl·lics en l'actualitat. Suposo que també ens sorprèn que s'ofeguin persones en el mar intentant fugir de la pobresa. Suposo que ens sorprèn també l'impunitat i el proteccionisme d'un petit sector de treballadors públics. Suposo també que ens sorprèn que es convoquin subvencions publiques en ple mes d'agost. I també suposo que ens sorprèn que una vaga de treballadors condicioni les vacances merescudes d'altres treballadors com ells.

Entenc també que ens sorprèn que socis de Govern es critiquin públicament a les portes d'un moment important. Vull creure que també ens sorprèn la venda de mentides en les xarxes socials sigui en foto o en text. I l'oportunisme i intencionalitat dels mitjans de comunicació també crec ens sorprèn. Per on comencem a desfer el nus d'aquest teatre? Proposo des de la bondat humana.