Viure en la impropietat i fora dels esquemes quotidians per millorar

En la nostra vida diària, moltes vegades, ens trobem en moments de debilitat. No sabem com reaccionar. Les situacions ens superen i no som capaços de prendre la decisió més adequada. L'angoixa ens envaeix. Com a estudiant de filosofia, en molts moments de la meva vida quotidiana dubto. Heidegger, filòsof del segle XX, identifica que els éssers humans tenim diverses formes d'executar la nostra existència. Per una banda hi ha la forma impròpia, la qual es troba en formes de vida ja determinades. Un viure com viu la resta de la gent. Un fer el que fan els altres.

La forma pròpia, en canvi, pretén prendre allò que en propietat ja et pertany. Pel pensador, és justament des de l'angoixa que prens consciència de la impropietat del món quotidià. Això permet que s'obri la possibilitat d'escollir-se a si mateix com a ésser propi. El que vull expressar és que hi ha moments en els quals no fem el que volem per dubtes. Dubtem perquè els esquemes preestablerts provoquen en nosaltres, almenys en un terreny personal, una sensació d'obligació. Quan un viu de forma impròpia no s'escull a si mateix, simplement es deixa endur per la quotidianitat.

Per Heidegger això no és ni millor ni pitjor, però segur que molta gent ha passat per situacions d'angoixa i no ha sabut com enfrontar-se al problema. No sé si en termes generals serà millor o pitjor viure en la impropietat, però el que sí crec és que escollir-se a si mateix és un avantatge per deixar enrere uns esquemes quotidians que tampoc ens aporten una millora substancial de la nostra vida.