"Vaig trobar feina en una altra ciutat, em van contractar i una setmana després m'acomiadaven "

Des de ben petits ens ensenyen les coses bones i dolentes que ens aporten i ens esperen a la vida. Per sort, a mi m'han ensenyat a tenir uns valors, a confiar en la bona gent, ajudar-los quan les coses es torcen i a tirar endavant encara que sentis que la vida que et rodeja s'ensorra, perquè s'ha de treure profit de les parts dolentes. Saber valorar les coses positives com la il·lusió, la fe, l'esperança i ser constant per ser millor persona. Una cosa que sempre tinc present a la vida és ser optimista. En un article del teòleg i escriptor anglès William George Ward, vaig llegir que "l'optimista sempre té un projecte i el pessimista, una excusa".

Avui dia vivim rodejats de pessimisme, però viure amb temor anticipa el fracàs i la derrota t'enllaça amb un camí que et fa comportar com un perdedor. El primer dia que vaig començar a treballar en aquella empresa ja em van assignar un ordinador i tots els aparells i utensilis que em feien falta. Vaig conèixer a molta gent, de la qual me n’emporto un bon record i una bona amistat. Els dies passaven, jo anava aprenent i entregant els projectes que m'eren assignats. Durant les tardes anava a les immobiliàries per poder-me instal·lar com més aviat millor en aquella ciutat. Al cap de tres dies, vaig firmar un contracte per sis mesos i la veritat és que estava molt content. Tal i com estan les coses actualment al nostre país pots donar gràcies, mirar endavant i donar el millor de tu.

Fa uns dies em vaig estrenar en el món  laboral, aquest és tan complex com alhora somiatruites. Ho dic tan convençut perquè he viscut i he sentit la il·lusió de la primera feina. Tot va començar amb una trucada de l'empresa a la qual vaig treballar i em van dir que m'havien seleccionat, que podia començar com més aviat millor. Fascinat, vaig buscar un hotel per passar la primera setmana i la mateixa tarda ja feia maletes i emprenia un camí fora de casa. Va arribar el dimarts, ja havia passat una setmana i m'anava integrant cada cop més amb l'equip de feina, comercials i tot el que em rodejava. Però a les 12.00 hores em va trucar el meu cap dient si podia anar un moment al seu despatx. Vaig agafar la meva llibreta i em vaig presentar amb un "Bon dia" i el meu millor somriure. Sense menys preàmbuls em va dir que m'havia d'acomiadar donat que no era el perfil que buscaven, ja que no era 'sènior', tot i que la feina la presentava com tocava, parlant i responent correctament. I al cap de cinc minuts, ja havia firmat els papers de l'acomiadament.

Aquesta és la meva història, però com la meva també n'hi ha moltes més. Ara és el moment de parar els peus a aquesta injustícia social: no tenim cap dret ni cap suport davant tota aquesta circumstància. Davant d'un incident com aquest t'has de carregar d'energia positiva, deixar de banda les injustícies socials i afrontar el dia a dia amb un somriure, donat que l'objectiu principal en aquesta vida és ser feliç.