Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Una nit de vòmits al passadís de l'Hospital Moisès Broggi

El hospital Moises Broggi, en Sant Joan Despí, de reciente construcción.

El hospital Moises Broggi, en Sant Joan Despí, de reciente construcción. / JOSEP GARCIA

Fa uns dies, el meu fill de 18 anys i jo vam patir les urgències de l'Hospital Moisès Broggi, i he quedat molt decebuda de la mala gestió dels fons que paguem entre tots. No és tot qüestió de retallades, és no veure el pacient com una persona a qui cuidar sinó un cos a qui treure's del mig com sigui. Vàrem estar tota una nit al passadís, amb una malaltia infecciosa (parotiditis), vomitant al terra, sense que ningú netegés els vòmits fins l'endemà que va venir el servei de neteja. No ens varen oferir en cap moment cap palangana d'un sol ús.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

L'Hospital estava a vessar de gent gran amb problemes pulmonars amb els acompanyants, moltes vegades parelles dels malalts, també grans asseguts/des amb cadires amb la llum oberta tota la nit, arrenglerats a un passadís, nosaltres érem al número 21 del passadís i només hi vam estar una nit perquè vam demanar l'alta voluntària l'endemà, però hi ha gent que tinc entès s'hi passen tres dies seguits.

Em pregunto si és necessari tenir-nos en filera nit rere nit amb la llum oberta, sense poder estar al costat del malalt perquè fem nosa i no poden passar les camilles, em pregunto si és normal haver d'estar pendent tota la nit de que la gent no trepitgin els vòmits per perill de relliscada, em pregunto perquè no s'habilita la sala tan gran que tenen al costat de la sala d'espera de Raigs X i deixen descansar als malalts i acompanyants adequadament i sense tanta llum, em pregunto per què no es poden fer servir les butaques que estan en altres llocs de l'hospital perquè els acompanyants descansin millor.

Fa molta pena veure gent gran sense dormir tota la nit; no demanem res impossible, demanem dignitat, perquè en som mereixedors, la majoria són gent que han cotitzat tota la seva vida, gent humil que quan es posen malalts els tracten sense humanitat, seguint uns protocols absurds, per comoditat dels treballadors. I el pacient, que no oblidem, és un client, és el que està més maltractat en un moment de la seva vida molt vulnerable.

El nostre cas va ser un error darrera un altre, però ara no em posaré a detallar això perquè d'errors en tenim tots; però sí haurien d'evitar moltes proves inadequades que són costoses i no escudar-se en les retallades.

Senyor conseller, és urgent un nou canvi de paradigma, li demano revisi la gestió i funcionament de les urgències. Necessitem gent vàlida gestionant els hospitals. Si vol opinions de ciutadans en tinc moltes, estic fent recollida de signatures i opinions. 

Participaciones de loslectores

Másdebates