Una família que es queda sense pis

Pisos sociales en el barrio de Bon Pastor de Barcelona. / JOAN PUIG

La meva família vàrem reservar un pis de compra al servei d'habitatge d'una entitat financera dipositant 3.000 euros. Un cop passats dos mesos, i atès que és un pis propietat d'un banc i la Generalitat disposa del dret de tempteig, ens vàrem trobar que al voler entrar-hi no vàrem poguer ja que havien canviat el pany. Vàrem picar a la porta i ens va obrir una persona que ens va dir que aquell pis l'havia llogat, i amb total impunitat ens va dir que truquéssim a la policia si volíem veure el contracte de lloguer (que li vam demanar que ens mostrés). Vàrem trucar al banc i, evidentment, ens vàren dir que ells no l'havien llogat. Després d'estar un mes parlant amb el departament d'ocupacions i oferir comprar igualment el pis amb l'okupa dins i fer-nos càrrec de la desocupació nosaltres, el banc ens va informar que no venia pisos ocupats i que tampoc els desatllotjava de manera efectiva, ja que això repercutiria en la seva imatge. En resum, una família, amb una nena acabada d'arribar, ens hem quedat sense poguer accedir a un habitatge, amb les dificultats que hi ha avui al mercat immobiliari, on les lleis defensen a alguns a base de desemparar a altres.