Una dona gran desorientada i els Mossos

Surto de la feina i recordo que no tinc aigua. Passo pel supermercat, i mentre faig la cua, davant meu una senyora gran espera per ser atesa. Carrega un parell de bosses i arrossega una maleta; sembla que marxi de viatge, però està força nerviosa i desorientada. Un cop sortim li pregunto si necessita ajuda, em respon amb paraules vagues i s'asseu en un banc del carrer amb la mirada perduda. Vaig a casa a deixar la compra i torno a baixar al carrer, no m'he quedat tranquila. Ja no hi és. Estic preocupada, semblava perduda i es comença a fer fosc. Quan estic a punt de marxar la localitzo un parell de travessies per sota. En aquell moment veig un cotxe de la Policia Nacional, els explico la meva preocupació i em diuen (sense ni tan sols mirar la dona) que truqui al 112. Així ho faig, i mentrestant segueixo la senyora, que comença a caminar sense rumb. Al cap de mitja hora arriben els Mossos d'Esquadra. La interroguen i acaben deduïnt on viu. Comproven que sigui el seu domicili, i sense fer cap més tipus d'intervenció, i veient que no està lesionada, em recomanen que marxi ja cap a casa, diuen que s'ha fet tard. Els responc que em vull assegurar que arribi a casa seva. Ni s'immuten, m'expliquen que ells ja han fet la seva feina, entren al cotxe i de la mateixa manera que han vingut marxen. Acompanyo la senyora fins al seu suposat domicili. Truco al timbre i em respon la seva germana, amoïnada perquè des del matí li havia perdut la pista i contenta de veure-la de nou. Final feliç.

Ara bé, jo em pregunto: ¿fins a quin punt els Mossos es podrien haver implicat més? ¿Van imaginar en algun moment el patiment de la família davant de la seva desaparició? ¿Estarien contents amb la seva actuació si es tractés de la seva pròpia mare la que hagués estat perduda?

Sobren les paraules i falten més fets.