Una Diada marcada per Franco

S’acosta la Diada de l’Onze de Setembre i només pensar en la presència d’una estàtua eqüestre de Franco davant del Born, em recorre una esgarrifança per tot el cos. Quin disbarat. Quina aberració!

I jo em pregunto: després de la segona Guerra Mundial, s’ha exposat alguna estàtua de Mussolini a Itàlia? S’ha exhibit alguna imatge de Hitler a Alemanya? Cal que recordem que el dictador Francisco Franco, poc abans de morir no li va tremolar el pols per a signar les darreres penes de mort.

Estic convençuda que gairebé ningú vol fer memòria d’aquest personatge, prou s’encarreguen d’enaltir-lo els membres de la Fundación Francisco Franco que, per a més inri, és una fundació subvencionada per l’Estat.

Allò que sí tenim present tots els que vam viure la postguerra, és que després de vèncer, es va acarnissar contra els vençuts i ens va fer passar 36 de grisor, pors, repressions i prohibicions. La persona o persones que han tingut aquesta brillant idea, s’han aturat a pensar en els ciutadans que se sentiran ultratjats? No, no és aquesta la manera de reconstruir la història.

A no ser que vulguin posar l’estàtua al mig de la plaça del Born de Barcelona per a poder fer punteria amb globus de pintura...