U2: 30 anys de música sobre l'escenari

El passat 18 de juliol, el grup de música irlandès U2 va tornar a demostrar que la música és atemporal.

El meu pare era fanàtic de Bono i els seus, però mai va tenir l'oportunitat de viure una actuació en directe. És per això que el passat 18 de juliol, jo la vaig gaudir per dos. Encara el recordo a ell escoltant el tema 'With or without you' a tot volum i somrient, mentre s'inventava la lletra. I és que la música va d'això, no cal entendre-la per sentir-la.

55.000 persones van arreplegar-se a l'Estadi Lluís Companys de Barcelona per, durant més de dues hores, desinhibir-se de tot allò que no fos res més que passar-ho bé. Cal remarcar la presència de Noel Gallagher, exlíder d'Oasis, com a teloner amb el seu nou grup, High Flying Birds.

Gallagher va regalar grans temes de la seva etapa anterior com 'Wonderwall' o 'Don't look back in anger'.

Poc a poc l'Estadi s'omplia de gom a gom, i en acabar l'actuació de High Flying Birds  els milers de persones, vingudes d'arreu, ja començaven a impacientar-se.

L'arribada dels U2 a l'escenari va generar una certa decepció col·lectiva. Les grans pantalles estaven apagades, poc joc de llums i un Bono poc enèrgic. Però això no era res més que una estratègia del grup per sorprendre a la seva audiència poc després amb una espectacular posada en escena.

The Joshua Tree Tour commemora els 30 anys de la sortida del disc. Un disc que compta amb unes cançons que, com va dir Bono, "tenen més sentit ara que quan les va escriure".

'Where the streets have no name', 'I Still Haven't Found What I'm Looking For' o 'Pride (In the name of Love)' van ser només uns quants dels temes amb els que la banda va fer posar la pell de gallina a tothom. A més, no van faltar els discursos de Paul David Hewson 'Bono' que buscaven moure consciències sobre el canvi climàtic, els drets de les dones o la situació dels refugiats, entre d'altres.

Un dels grans moments de la nit, però, va ser el seu petit homenatge a David Bowie, on el grup va delitar amb el tema de l'artista 'We Could be Heroes' deixant que 55.000 persones cantessin a 'capella' i a ple pulmó "pels poetes i artistes perduts".