Tot el que la societat espera dels joves com jo

La meva cultura espera de mi que estudiï una carrera i després faci un màster, en el moment en que fas un grau mitjà o superior, les persones ho conceben com a pitjor, com a estrany, perquè el que diu la societat és que s'ha d'anar a la universitat un cop acabat el batxillerat, passant per la selectivitat i acabant tot aquest procés amb un màster. També esperen que tingui fills, una parella estable, ja que si no en tingues, seria estrany. Per sort ara, el fet de divorciar-se està més ben vist, anteriorment, no fa tants anys, les parelles no es podien separar i si així es feia era concebut com a delicte.

Per altra banda la meva cultura espera que tingui una feina reconeguda, tot i que el tant per cent d'homes i de dones en càrrecs alts encara no s'equipari, per sort, puc dir que no esperen que nomes hem quedi a casa cuidant dels meus futurs fills, i sent una bona esposa, com fa temps era el que tocava.

És un aspecte que es veu reflectit de forma diferent, depenent de cada generació ja que, per exemple, no és el mateix per la meva àvia, o fins i tot els meus pares veure dos homes o dues dones mostrant-se afecte d'un caire més romàntic en públic, ja que en el seu moment estava prohibit.