Ni toros ni fuagràs

En relació a la pregunta plantejada pel senyor Juan José Pérez, en la seva carta 'Diem'no' a les corrides de toros però no a la producció de 'fuagràs', voldria manifestar que, si de mi depengués, prohibiria qualsevol tipus de pràctica que impliqui un maltractament explícit, continuat i abusiu en contra dels animals com el que, evidentment, pateixen els ànecs i les oques quan se’ls sobrealimenta de manera forçada amb una sonda o un embut per tal d’engreixar-los el seu fetge ràpidament i artificialment, i poder obtenir, així, el tan preuat fuagràs, un producte que, tot sigui dit, no he menjat ni penso menjar mai.

A banda d’això, caldria tenir en compte una diferència essencial entre el fuagràs i els toros: quan es maten els toros, es fa en una plaça pública, en un espectacle --retransmès, fins i tot, per televisió-- davant de la presència de milers d’espectadors; un espectacle, a més, que a Espanya molta gent encara considera com a la 'fiesta nacional', mentre que en el cas del fuagràs el cruel maltractament que pateixen els animals es porta a terme amb sigil a l’interior de les granges, com una activitat econòmica i ramadera més, emparada per les legislacions de la majoria de països, i sense fer-ne, per tant, cap espectacle públic com, anteriorment, sí que s’havia arribat a fer també amb la matança del porc fins que, finalment, aquesta fou prohibida de dur-la a terme davant de la presència de la gent.

Espero que arribi un dia en què les lleis dels diferents països tinguin en compte també el benestar dels animals a l’hora de legislar sobre les diferents pràctiques i activitats econòmiques que tenen lloc dins del nostre sistema productiu, i que, a més a més, se’ls reconeguin alguns drets bàsics com, per exemple, dur una vida digna en una granja, no ser torturats ni maltractats en espectacles públics, o bé no ser tancats en una gàbia i privats de llibertat de per vida a fi de ser exhibits públicament en un zoològic.

Aleshores, el dia en que tot això succeeixi, no només desapareixeran espectacles tan indignes com els toros, els correbous o la caça 'esportiva', sinó també d’altres pràctiques enormement lesives en contra dels animals com l’esmentat cas del fuagràs; la cria d’animals per obtenir les seves pells, amb el trist episodi de la terrible matança de cries de foca al Canadà per aprofitar les seves pells; l’experimentació amb animals en laboratoris per aconseguir cosmètics; la cria i l’explotació intensiva  --i abusiva-- en granges en les que s’amunteguen milers i milers d’animals sense el més mínim espai per poder moure’s; o bé, la pràctica musulmana del 'halal', consistent en sacrificar vius els animals, degollant-los, i sense atordir-los prèviament, tal com fan en molts escorxadors, per tal de pal·liar el seu dolor.

El dia en què el món sigui més just amb les persones i també amb els animals, de ben segur que, totes aquestes pràctiques desapareixeran!