"Tinc 13 anys i aquest sistema em fa perdre l'alegria d'aprendre"

Tinc 13 anys i l'escola representa per a mi un lloc d'aprenentatges. Si no hagués anat mai a l'escola, no hauria aprés a llegir ni hauria arribat molt lluny.

El que no m'agrada de l'escola és un parell d'assignatures, perquè el professor insisteix massa a copiar coses sense que nosaltres, els alumnes, entenguem realment la seva finalitat o utilitat.

Jo el que intento dir es el següent: la manera com s'ensenyen algunes assignatures fa que els alumnes, almenys jo, m'aburreixi i em distregui i perdo l’interès, per no dir que posen en perill la meva salut mental.

Als professors ja els hi va bé, com més coses ens facin copiar, llegir... com a burros, millor! Així ells passen el temps sense esforç i pensant en les seves coses, i nosaltres, els alumnes, perdem l'alegria d'aprendre coses interessants, sorprenents, divertides, al·lucinants, increïbles, demostrables...

En definitiva, tots som víctimes (alumnes i professors) de l'excusa: és el sistema educatiu, però ja sabem que el que compte és que els pares paguin a final de mes i l'escola guanyi diners.

A mi m'agradaria que realment l'escola demostrés que s'implica en el nostre aprenentatge. És tant car fer sortides culturals interessants? És tant car anar a veure empreses que fan coses interessants? És tant difícil fer projectes i experiments interessants?

A veure si millorem tots! Jo, per part meva, només necessito un mestre que realment m'impressioni, a qui admiri, que qualsevol cosa que em digui em serveixi d'exemple, que em desperti de veritat la curiositat, les ganes d'aprendre, i no limitar-me simplement a aprovar i fer les coses com un robot.

Vull aprendre jo solet però que de veritat m'ensenyin un camí, el meu camí, doncs cadascú té el seu, com cadascú té la seva forma d'anar en bici, no?

Aquesta és la meva idea, disculpeu si no agrada, però sóc així.