Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Tenir fills en comú como diu l'Anna Gabriel, seria positiu per la comunitat

Anna Gabriel, en una imagen del pasado enero.

Anna Gabriel, en una imagen del pasado enero. / ALBERT BERTRAN

He escoltat les reaccions que han provocat les declaracions de l’Anna Gabriel (CUP). Segons diferents diaris, la diputada de la CUP al Parlament de Catalunya preferiría tenir fills “en comú i en col·lectiu” per a que "els eduqui la tribu", tal i com succeeix en moltes cultures del món.  

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Quin és el problema? La veritat és que no ho tinc clar. Aquesta idea de tenir fills en comú no és pas cap novetat. Fa anys, al voltant dels anys 60, alguns antropòlegs reflexionaven al voltant del concepte de família. Existia la polèmica entre aquells que consideraven la universalitat d’aquesta institució i aquells que qüestionaven l’origen i la universalitat de la família considerant que aquesta institució s’organitzava en funció dels interessos i necessitats de cada societat i que, per tant, no es podia parlar d’un model únic de família.

Fruit d’aquests debats i polèmiques, l' Editorial Anagrama, en la seva col·lecció Cuadernos, va fer un recull d’articles sota el títol 'Polemica sobre el origen y la universalidad de la familia', en el que antropòlegs de renom, com ara, Claude Lévi-Strauss, Melford E. Spiro, i Kathleen Gough explicaven les seves reflexions al voltant del tema de la família. Spiro a l'article 'És universal la família?' parla sobre el 'quibbutz' israelià, (quibutzzim en plural) com a comunitat que posa en qüestió aquesta suposada universalitat de la família. La paraula 'quibbutz' significa grup en hebreu.

L’educació i cura dels fills que neixen d’aquestes parelles no són responsabilitat dels pares biològics, sinó que és la comunitat la que es fa càrrec d’aquests infants. Això no vol dir que els infants desconeguin quin son els pares biològics i que sovint els vagin a visitar a casa seva, però no es produeix un sentiment de pertinença.

Significa això que els pares i les mares que viuen als 'quibbutzim' són dolents o no tenen sentiments en relació als infants?. Ni molt menys. Una cosa és el sentiment de pertinença o propietat amagat darrera d’un un suposat “amor”, y una altra cosa és el sentiment d’atenció, cura i protecció que les parelles dels 'quibbutzim' mostren cap els infants i que, en definitiva, és l’encàrrec social que es planteja entre les generacions adultes cap a les generacions joves i que, en cap cas, neguen l’existència d’amor entre un i altres. 

Per això, la reflexió que fa l’Anna Gabriel, em sembla molt encertada. Que una comunitat es faci càrrec de l’educació d’un infant, que tota una comunitat vetlli pel benestar i atenció dels infants, només és imaginable en el millor dels somnis de Francesco Tonucci, el famós pedagog italià, a la seva “Ciutat dels infants”. Fins i tot, aquest podria ser el millor somni per aquell polític que desitja una comunitat participativa, activa i responsable. El que li ha passat a l’Anna Gabriel, és que explicat la seva posició sobre aquesta qüestió, alguns han pressuposat que la diputada exhibia una actitud freda i distant quan, en realitat, es tracta d’una reflexió molt poc actual. 

Podria ser que algú s’hagués ofès per l’ús del terme “tribu”. Ja sabem que aquesta paraula té certes connotacions negatives. Per això, m’agradaria que aquells educadors, professors, antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs, treballadors socials i tots aquells professionals que dediquen la seva activitat cap als joves, tinguin cura d’utilitzar conceptes com el de “tribus urbanes”, ja que, com es pot veure, a ningú li agrada que l’incloguin en una “tribu”, malgrat tots formem part d’ella.

Participaciones de loslectores

Másdebates