Tecnologia: Situacions quotidianes o inhumanes?

Em desperto de bon matí i miro el mòbil per si hi ha alguna trucada o missatge. Després agafo el cotxe (que de moment no és automàtic i encara el puc conduir jo mateix) per anar a la feina. Quan sóc al despatx obro l'ordinador i repasso tot el que m'espera del dia. Escrit i responc. Treballo tot sol. Abans de dinar, vaig al caixer a treure diners. Ningú em diu bon dia. Poso benzina i el sortidor em diu "gràcies" amb un to molt mecànic. Dino un menjar precuinat que només haig d'escalfar i miro les notícies per televisió, sempre molt pessimistes.

Faig migdiada i a la tarda jugo una partida d'escacs contra un programa informàtic. També miro altres pàgines d'internet. Fins i tot, si tinc temps, llegeixo un llibre virtual que no existeix a la meva estanteria de casa. Lluny de mirar el ciment de la ciutat, observo la foto de la natura que tinc a l'escriptori del meu portàtil. A casa encara no tinc cap robot que em faci companyia. A la nit surto a fer una volta però la poca gent que trobo ni em mira, perquè està fixada en els seus mòbils o tauletes. M'he plantejat tenir un gos, però penso que al ser tan natural em donarà massa feina i pot molestar els veïns. A casa, tinc un ocell de plàstic que canta quan jo vull.

Finalment vaig a dormir a sobre d'un matalàs de làtex, res a veure amb el de llana que tenia d'abans. Somio que no existeixo i que sóc un home de plàstic que no sap ni riure. Cap esforç em reporta res perquè tot ho veig negatiu. Quan em desperto sóc feliç perquè el mòbil fa llum i m'avisa que tinc un missatge. Ho miro i és un anunci que diu: Per ser feliç compri un número de loteria. No és la vida que faig, però ho podria ser.