Susana Díaz: Una candidata per a un PSOE ni socialista ni obrer

El PSOE ja pot dir que té líder, Susana Díaz. La foto amb què s'ha envoltat per proclamar la seva candidatura és ja motiu suficient per a evitar pensar que els altres aspirants puguin tenir opcions. Aquesta foto i les paraules que l'acompanyen volen dir que s'ha de tornar al passat gloriós de la socialdemocràcia que volen fer-nos creure que els senyors González, Guerra i Zapatero, entre d'altres, representen. Són els mateixos que van deixar l'aspecte social i democràtic darrere dels seients dels consells d'administració en els quals s'asseuen o s'asseuran, els que ens diuen des de la coberta de iots que s'ha de posposar l'edat de jubilació als 70 anys per fer possible el sistema. Socialisme en estat pur, vaja... 

Els aplaudiments a la senyora Díaz d'aquests personatges fa pensar que veuen en ella la possibilitat de seguir pertanyent a un partit dels que diuen de govern, és a parer seu l'últim truc de màgia que s'amaga rere d'unes sigles que han perdut tot significat per a aquests integrants de la primera fila d'adeptes a Díaz: ni són socialistes ni, sobretot, obrers, portar jersei o texans no te'n fa. 

La qüestió és què pensen els obrers de veritat, aquells que pensen que el socialisme passa per una redistribució justa dels recursos i el control sobre els diners públics, obrers que no votin el PP, que n'hi ha i que pensen que el PP és el just retrat del país, doncs potser ells si es trobessin en posició de manar, farien el mateix, i per això els justifiquen i els segueixen votant. 

I tota aquesta mirada encara se'm fa més esperpèntica des de Catalunya. No sé a qui recolzaran els votants del PSC amb el seu vot perquè un retorn al passat, tenint en compte la situació actual que es viu en l'àmbit català, semblaria una falta de perfil propi potser inacceptable.