Superar el passat per vèncer el franquisme

La dictadura del general Franco continua deixant constància del mal perpetrat, sense poder passar a la història. Sí que ho van fer els feixismes nascuts a la mateixa època, també menyspreadors de l’existència humana i negadors de la raó.  Fenòmens superats i vençuts progressivament, en les seves diverses concrecions territorials i en el temps: tant en els països als quals es va imposar pels ocupants com allà on van néixer; en economia, reorientant la de cada país i la de tota Europa Occidental; en la recuperació cultural i cívica a cada societat nacional...

El franquisme va proclamar la voluntat de destruïr el país, confirmant la necessitat de concretar un punt de vista territorial català per a combatre’l. S’ha perseguit la mateixa existència del país econòmicament, lingüísticament, culturalment i socialment. El capitalisme s’havia consolidat ja al Principat, i el catalanisme majoritàriament volia exportar la modernitat a Espanya, tot afirmant el propi país.

La insuficiència d’una perspectiva catalana pròpia contra el franquisme potser és l’explicació de la feblesa davant el fenomen, aquí i allà. Mantenint el punt de vista propi, veuríem que anteriorment, la dictadura del general Primo de Rivera va actuar amb la mateixa voluntat. I prenent tot el segle passat fins ara veuríem que Espanya no ha volgut  compartir una realitat substantiva ni des de la diversitat ni des de l’homogeneïtat, essent el franquisme una manifestació del nacionalisme espanyol especialment iniqua, per haver matat amb gran extensió. Si el nostre país vol anar endavant i superar el passat ha d’assumir la pròpia realitat i perspectiva.