Sota la lluna plena de desembre

Luna llena desde la montaña de Montjuic en Barcelona. / FERRAN NADEU

La lluna plena de desembre il·luminava tant que si conduïes t'enlluernava i et costava de seguir la carretera. Era una lluna especial, d'aquelles que es veien perfectes. Es va fotografiar des de quasi tots els llocs del nostre planeta i la varem poder veure des de tots els angles encara que sempre era ben rodona. 

Hi ha cultures que creuen que aquesta lluna té un poder especial que ens afecta d'una manera concreta; d'altres, que no ens afecta per res. Sigui com sigui, del que no es pot dubtar és de la seva gran bellesa. Sigui blanca, groga, taronja o vermella, aquesta lluna era visualment magnífica. I tot perquè la veiem des de la distància. Si estiguéssim allà mateix potser no en podríem captar la seva essència. D'aquí que també està bé de vegades saber-se distanciar dels problemes. Saber-los viure a una certa distància ens permet de contemplar-los amb un angle més obert i saber així millor què fer en cada moment.