"Sóc feliç al teu costat, sense fills"

Quan ens vam retrobar en aquell bar, farà ara cinc anys, mai vaig pensar que tu series l'home de la meva vida; perquè enganyar-te, si em coneixes com ningú. I que als quatre mesos ja estaríem vivint junts a Santa Coloma, tots dos plegats. Tres mesos després va arribar a les nostres vides el Willy, i un any més tard, la Patricia.

Tu sempre has patit per la meva salut, i per això has vigilat molt que jo no em quedi en estat, encara que mai no m'ho hagis manifestat com a tal, però jo m'adono de les coses. I ara sóc jo, des de fa uns quants mesos, la que no es vol queda embarassada, ja sóc feliç així. Apart, trobo que són moltes complicacions, portar una criatura al món.

D'altra banda, ja tenim gossets, als que tractem com si fossin els nostres 'crios', i sé que semblará una bogeria, però per a mi són els meus nens, i per al Miquel el mateix.

El passat 7de juliol vam celebrar cinc anys, ja: tot un lustre, qui ho havia de dir. Sí, la mateixa diada dels 'sanfermins'. Va ser quan tu i jo vam començar a festejar.

En aquests anys ens hem estimat, ens hem barallat, hem fet l'amor, aguantat els meus altibaixos, que són molts, hem sortit, hem rigut i hem plorat.

Ens hem casat a les Cotxeres de Sants, a les 'Alasitas', som parella de fet, tenim moltes vivències. També hem viatjat tots dos molt. Ens encanta estar junts a casa i gaudir plegats d'una bona sèrie o pel·lícula.

En fi, Miquel, saps que t'estimo. La teva

Nurieta.