El seny català no el veig enlloc

No pertanyo a cap partit polític, sindicat, ni estic compromès amb ningú, tampoc sóc tertulià de cap mitjà ni cobro de cap diari, i no aplaudeixo ni a uns ni als altres. Només estic compromès amb mi mateix i l'única pretensió que tinc és intentar ser honest amb mi mateix i amb els altres. Això em dóna la llibertat per dir clarament el que penso amb el respecte a totes les opinions dels altres.

La meva veritat és la següent: amb un Estat en contra, amb una societat catalana dividida gairebé a parts iguals i amb el resultat de les "eleccions plebiscitàries" del 27 de setembre de 2015 no tenim la força ni ètica ni legal per fer tot el que se'ns ha promès, és a dir, que l'1 d'Octubre hi haurà un referèndum legal i vinculant que determinarà si volem o no independitzar-nos de la resta d'Espanya.

El fi no sempre justifica el medi i amb un plebiscit perdut i amb només 72 diputats clarament independentistes, encara ho diré més clar. Hi afegeixo els 11 de CSQP, dic això per l'ambigüitat d'aquesta formació. En total sumen 83.

Tot i això, no arriben a les dues terceres parts, que són 90 i que són necessaris per modificar qualsevol part de l'Estatut, o bé per canviar la llei electoral. Si no són suficients per fer això, molt menys per intentar aprovar la llei de referèndum i la de transitorietat jurídica, a menys que vulguem fer-nos un vestit a mida i aprovar-ho tot amb els diputats que ens convinguin, però això seria un gran frau i em faria pensar més en un totalitarisme que no pas en democràcia.

Com es podria parlar de construir un país millor si actuem només per conveniències amb astúcies, enganys i oportunisme. Però tota aquesta tragicomèdia, demostra principalment que no tenien les idees gaire clares amb la pregunta del referèndum: "voleu que... en forma de república". Els presidents Tarradellas, Macià i Companys ens dirien: " ja n'hi ha prou de fer el ridícul" -el primer- i "en forma de República, en forma de República. I el fons on és?" -els altres dos, en un to molt emprenyat-. Ens estirarien les orelles.

El pròxim 4 de juliol, el millor que podrien fer és no vendre més castells de fum, no il·lusionar ni enganyar més a la gent i tocar de peus a terra. Diuen que rectificar és de savis i cal reconèixer que la fruita no està prou madura. També podrien aprofitar per explicar a tots els catalans perquè no tenim un concert econòmic semblant al basc i navarrès. I sobretot, procurin ésser més curosos a l'hora de parlar de democràcia i de mandats democràtics, jo l'única cosa que veig és imposició. L'únic mandat democràtic era acceptar que el plebiscit s'havia perdut.

Desitjo el millor pel meu país, però tot això s'està fent amb molta pressa i amb més il·lusió que reflexió. Amb més imposició que democràcia. El seny català no el veig enlloc.