Ripoll, el meu bressol

Ripoll. El meu bressol, el de Catalunya, epicentre de gihadistes? Com pot ser? Pregunta sense resposta. El nostre entorn, el dia a dia, els amics i companys, l'educació, les creences ens van forjant el caràcter, la nostra força, la nostra vulnerabilitat. Una influència perversa i negativa pot enderrocar en un moment els fonaments més ferms?

Aquests fets m'han sacsejat i remogut l'ànima. Podem reflexionar-hi, podem donar-hi voltes i marejar-nos i no arribar a cap certesa.

La realitat supera la ficció. En aquest cas amb escreix. Ens queda el dia a dia, la quotidianitat de cadascú. Sortir al carrer i trobar-nos amb el veïns i comentar la jugada, i buscar consol en les paraules, en la opinió d'altres, parlar i intentar raonar i tornar a casa i tancar la porta i en la reflexió més profunda i íntima, escoltar-nos. No tenim pas tota la culpa de les misèries del món, de les injustícies, d'aquesta guerra infèrtil, infructuosa i punyent.

Potser només cal obrir un xic més els ulls, i clamar la humilitat i saludar-nos i amb un xic d'amabilitat preguntar a l'altre si està bé, si li fa falta alguna cosa, com se sent.... Doncs cura més una abraçada, una encaixada forta de mans que tota la medicació que hem de prendre pel mal de cap i per la cremor d'estómac.

En aquesta comtal Vila de Ripoll, en la confluència dels dos rius, a l'aixopluc dels plataners del passeig, deixe'm que l'odi i el ressentiment s'escolin riu avall i quedin enterrats per sempre en els còdols del temps.