Renfe: En tren, de peu i com sardines, fins a València

Cada dissabte  es produeix un espectacle més propi d’imatges dels trens de la Índia dins un dels trens de la Renfe que surten de l’estació de França direcció València.

Concretament, el tren que surt a les 9.17 hores. Aquest tren fa una primera parada a passeig de Gràcia, i quan arriba a Sants-Estació ja no pot absorbir la gran quantitat de gent que hi vol accedir.

Resultat: Persones, maletes i cotxets que s’amunteguen com poden als passadissos i plataformes entre els vagons. Les persones que van a la platja, les que van a Port Aventura, les que passaven la segona quinzena de vacances d’agost o el cap de setmana llarg..

El resultat de tot això és un munt de gent dreta, nens, gent gran, embarassades, tots drets i havent pagat el mateix import que els que poden seure, amb un aire condicionat insuficient per refrescar un ambient sobresaturat de persones mentre va creant-se un caldo de cultiu que fa que amb qualsevol guspira pugi encendre’s un foc.

I la guspira va saltar a la primera estació on va parar el tren, Vilanova i la Geltrú, on  una dona amb un cotxet va voler accedir al tren però la multitud no la va deixar pujar perquè no hi cabia. La dona, indignada, va insistir en que havia pagat com els altres i va bloquejar la porta del tren durant més de 30 minuts, exigint a la Renfe que li posés un transport alternatiu.

La gent va increpar la senyora, que va utilitzar el cotxet com a mesura de pressió per bloquejar el tren. Tot plegat va crear una situació tan tensa com lamentable. Finalment, els mossos van haver d’intervenir, la qual cosa va fer que aquest tren ja sortís amb un retard considerable.

Més endavant el tren es va espatllar, tal i com es va informar als mitjans de comunicació, però, realment la notícia no és que un tren amb més de 500 passatgers es va espatllar. La pregunta és: Què hi fa un tren circulant amb més de 500 persones superant per molt la seva capacitat? Per què això passa cada setmana?

I d’això també en té la culpa Madrid? Per què no posen més trens, més vagons, o senzillament venen tants bitllets com capacitat hi ha?

L’espectacle que es va viure el dissabte en aquest tren va ser dantesc i grotesc, i el fet de derivar responsabilitats només serveix per a desviar l’atenció del problema real que sí que podem solucionar.